tag:blogger.com,1999:blog-19147077423277958882024-03-13T16:19:34.855+01:00MisceláneaGabriel Almirante Gragerahttp://www.blogger.com/profile/18366571760457901330noreply@blogger.comBlogger149125tag:blogger.com,1999:blog-1914707742327795888.post-66663741972287052772015-12-19T13:19:00.001+01:002020-11-21T19:15:42.397+01:00La fábula de la deuda y los burros: una explicación de la crisis<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<h2 class="" style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-family: Georgia, 'Times New Roman Times', serif; font-size: 30px; font-stretch: normal; font-weight: normal; margin: 0.83em 0px 10px; padding: 0px;">
La fábula de la deuda y los burros: una explicación de la crisis</h2>
<div id="entradilla" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-style: italic; line-height: 19px;">
<span class="fecha" style="box-sizing: border-box; color: #999999; margin: 0px; padding: 0px; text-transform: uppercase;">29/05/2010</span> Corre por la red un cuento que explica de forma ingeniosa algunos aspectos de la actual crisis financiera internacional. <strong style="box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;">Valenciaplaza.com </strong>lo reproduce y que cada uno obtenga sus propias conclusiones...</div>
<div id="entradilla" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-style: italic; line-height: 19px;">
<br /></div>
<div id="entradilla" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-style: italic; line-height: 19px;">
Fuente:</div>
<div id="entradilla" style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-stretch: normal;">
<span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: 14px; line-height: 19px;"><i><a href="http://epoca1.valenciaplaza.com/ver/3183/La-f%C3%A1bula-de-la-deuda-y-los-burros-una-explicaci%C3%B3n-de-la-crisis.html">http://epoca1.valenciaplaza.com/ver/3183/La-f%C3%A1bula-de-la-deuda-y-los-burros-una-explicaci%C3%B3n-de-la-crisis.html</a></i></span></span></div>
<div id="entradilla" style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-stretch: normal;">
<span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: 14px; line-height: 19px;"><i><br /></i></span></span></div>
<div id="entradilla" style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-stretch: normal;">
<div style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; line-height: 21px; margin-bottom: 14px; margin-top: 5px; padding: 0px;">
Se cuenta que un prestigioso asesor financiero fue invitado a explicar la crisis de una manera tan sencilla, que lo entendiera la gente de a pie. Este fue su relato:</div>
<div style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; line-height: 21px; margin-bottom: 14px; margin-top: 5px; padding: 0px;">
<em style="box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;">"Un señor se dirigió a una aldea donde nunca había estado antes y ofreció a sus habitantes 100 euros por cada burro que le vendieran. Buena parte de la población vendió sus animales.</em></div>
<div style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; line-height: 21px; margin-bottom: 14px; margin-top: 5px; padding: 0px;">
<em style="box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;">Al día siguiente volvió y ofreció mejor precio, 150 por cada animal, y otro tanto de la población vendió los suyos. A continuación ofreció 300 euros y el resto de la gente vendió los últimos burros.</em></div>
<div style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; line-height: 21px; margin-bottom: 14px; margin-top: 5px; padding: 0px;">
<em style="box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;">Cuando no había más ejemplares disponibles, ofreció 500 euros por cada burrito, dando a entender que los compraría a la semana siguiente, y se marchó.</em></div>
<div style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; line-height: 21px; margin-bottom: 14px; margin-top: 5px; padding: 0px;">
<em style="box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;">Al día siguiente mandó a la aldea a su ayudante con todos los burros, y los ofreció a 400 euros cada uno. Ante la posible ganancia a la semana siguiente, los aldeanos compraron sus burros a 400 euros. Quien no tenía el dinero lo pidió prestado. De hecho, compraron todos los burros de la comarca.</em></div>
<div style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; line-height: 21px; margin-bottom: 14px; margin-top: 5px; padding: 0px;">
<em style="box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;">El ayudante desapareció y su señor nunca apareció. Resultado: La aldea quedó llena de burros y de endeudados.</em></div>
<div style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; line-height: 21px; margin-bottom: 14px; margin-top: 5px; padding: 0px;">
<em style="box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;">Los que habían pedido dinero prestado, al no vender los burros, no pudieron pagar el préstamo.</em></div>
<div style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; line-height: 21px; margin-bottom: 14px; margin-top: 5px; padding: 0px;">
<em style="box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;">Quienes habían prestado dinero se quejaron al ayuntamiento diciendo que, si no cobraban, se arruinarían, no podrían seguir prestando y se arruinaría todo el pueblo.</em></div>
<div style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; line-height: 21px; margin-bottom: 14px; margin-top: 5px; padding: 0px;">
<em style="box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;">Para que los prestamistas no se arruinaran, el alcalde, en vez de dar dinero a la gente del pueblo para pagar las deudas, se lo dio a los prestamistas. Pero estos, cobrada gran parte del dinero, sin embargo no perdonaron las deudas a los del pueblo, que siguieron igual de endeudado.</em></div>
<div style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; line-height: 21px; margin-bottom: 14px; margin-top: 5px; padding: 0px;">
<em style="box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;">El alcalde había gastado el presupuesto del ayuntamiento, que quedó también endeudado. Entonces pidió dinero a otros ayuntamientos, pero le dijeron que no podían ayudarle porque, como estaba en la ruina, no podrían recuperar lo que le prestaran.</em></div>
<div style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; line-height: 21px; margin-bottom: 14px; margin-top: 5px; padding: 0px;">
<em style="box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;">Resultado. Los listos del principio, forrados. Los prestamistas, con sus ganancias resueltas y un montón de gente a la que seguir cobrando lo que les prestaron más los intereses, incluso adueñándose de los ya devaluados burros con los que nunca llegarán a cubrir toda la deuda. Mucha gente arruinada y sin burro para toda la vida. El ayuntamiento, arruinado.</em></div>
<div style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; line-height: 21px; margin-bottom: 14px; margin-top: 5px; padding: 0px;">
<em style="box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;">¿Qué pasó al final? Para solucionar esto y salvar a todo el pueblo, el ayuntamiento bajó el sueldo a sus funcionarios."</em></div>
</div>
</div>
Gabriel Almirante Gragerahttp://www.blogger.com/profile/18366571760457901330noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1914707742327795888.post-37398398616379490442014-10-31T11:37:00.000+01:002014-10-31T11:37:55.431+01:00Les Exitium vaticinen l'apocalipsi, per Irene Almirante Castillo<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<u>L'apocalipsi</u><br />
<br />
La humanitat es pensa que és invencible, immortal, i fins i tot superior. Però oh, que egoista que és l'home que pensa així! I que equivocada que està aquesta raça que camina sobre dues cames i ha rebut el do de la paraula!<br />
<br />
Nosaltres, les Exitium, ho coneixem tot. Coneixem el futur, el present, el passat. Ho som tot. Som el temps, el dia, la nit, la foscor, la llum...tot. Per això sabem el cruel destí que patirà la humanitat, el cruel destí que patirà el planeta blau, i tot per culpa de vosaltres, la raça ''superior'' que ha tintat de roig el blau de la vida. Com a tot li arriba el seu final, vosaltres no podríeu ser menys i no us quedareu enrere.<br />
<br />
El primer indici serà el més clar. Vosaltres, humans, començareu a assecar-vos, a cremar-vos. Us sortiran butllofes per tot el cos i el vostre cabell quedarà reduït a pols. La vostra pell, ja vermella, es despendrà a poc a poc dels vostres ossos, i tot això ho patireu en silenci, ja que de la vostra boca no podrà sortir ni el més mínim xiscle. Però aquí no acaba tot. Les vostres plantes, els vostres arbres i els vostres animals començaran a pansir-se i finalment quedaran en el mateix estat que les persones que heu contribuït a aquest destí.<br />
<br />
Però no us desespereu, tranquils, no està tot perdut. Creareu un món subterrani i viureu allà uns centenars d'anys, allà sota, on els rajos del gegant no us poden cremar. Però no aprendreu mai. Arribarà un dia que començareu a embogir, a desitjar poder, a desitjar llum, a desitjar l'impossible...i nosaltres us ho proporcionarem, a canvi, de la capa transparent que cobreix la vostra terra. I aquest serà el segon avís. Digueu-nos humans, com us ho fareu sense aire? Estigueu tranquils, que encara us queden anys de vida. Entre vosaltres es troba un noi pèlroig que sap com transformar l'aigua en aire, i en les vostres coves subterrànies implantareu un nou sistema respiratori. Però no us rendiu mai. Com era inevitable, cobrareu per aquest aire, i a partir d'aquest moment, el vostre destí ja estarà decidit.<br />
<br />
Aquesta massa blava a la qual anomeneu aigua, començarà a bullir, a poc a poc, i finalment desapareixerà, igual que van desaparèixer els dinosaures, igual que van desaparèixer els vostres arbres, els vostres animals, la vostra vida. I la gran superfície terrestre quedarà reduïda a sorra, cendra i fum, i aquell planeta, conegut per tots com el planeta blau, mai més tornarà a despendre vida.<br />
<br />
I poc a poc, allò que coneixíeu com a terra, com a casa, començarà a esquerdar-se lentament, però tranquils, vosaltres ja fa temps que haureu passat a la història, i tot això per no cuidar allò que era la vostra llar.<br />
<br />
Ja no importa el que feu, ja no importa el que canvieu, nosaltres, les Exitium, ho veiem tot, ho sabem tot, i la vostra sentència ja ha estat dictada.</div>
Gabriel Almirante Gragerahttp://www.blogger.com/profile/18366571760457901330noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1914707742327795888.post-31013067646994120892014-10-14T19:58:00.002+02:002014-10-14T19:58:14.028+02:00Poemas de Safo<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br /></div><iframe width="420" height="315" src="//www.youtube.com/embed/lCZFhPlw6Lg" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>Gabriel Almirante Gragerahttp://www.blogger.com/profile/18366571760457901330noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1914707742327795888.post-82001184387640251242014-10-14T19:49:00.001+02:002014-10-14T19:50:15.819+02:00ΣΑΠΦΩ, ΚΑΝΕΛΛΙΔΟΥ, ΑΡΒΑΝΙΤΑΚΗ<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;"><br /><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/hGyQLdP47XA" width="420"></iframe></span><br />
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;"><br /></span>
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">Η διπλή μελοποίηση του ίδιου ποιήματος της Σαπφώς στη μετάφραση του Σωτήρη Κακίση, πρώτα από τον Σπύρο Βλασσόπουλο, με την Αλέκα Κανελλίδου ("Σαπφώ", 1986) και μετά από τον Δημήτρη Παπαδημητρίου, με την Ελευθερία Αρβανιτάκη ("Τραγούδια για τους μήνες", 1996).</span><br />
<br style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;" />
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">Ήρθε και τρύπωσε ο Ερμής στο όνειρό μου μέσα.</span><br />
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">Και τού 'πα, «Αφεντάκο μου, πώς χάθηκε η ζωή μου !</span><br />
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">Και δε γελώ, δε χαίρομαι, μήτε τα πλούτη θέλω.</span><br />
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">Μα κάποιος πόθος με βαστά, ζητάω να πεθάνω,</span><br />
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">τις υγρές να δω με τους λωτούς, του Αχέροντα τις όχθες».</span></div>
Gabriel Almirante Gragerahttp://www.blogger.com/profile/18366571760457901330noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1914707742327795888.post-5670354302984366802014-10-14T19:40:00.001+02:002014-10-14T19:40:04.862+02:00Γρήγορα η ώρα πέρασε...Σαπφώ..Ξυδάκης- Αρβανιτάκη<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;"><br /><iframe width="560" height="315" src="//www.youtube.com/embed/qcjgyRxWaIc" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></span>
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;"><br /></span>
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">Στίχοι: Σαπφώ</span><br style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">Μουσική: Νίκος Ξυδάκης</span><br style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">Πρώτη εκτέλεση: Νίκος Ξυδάκης & Ελευθερία Αρβανιτάκη ( Ντουέτο )</span><br style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;" /><br style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">........................................</span><wbr style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;"></wbr><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">............................</span><br style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;" /><br style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;" /><br style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">Γρήγορα η ώρα πέρασε, μεσάνυχτα κοντεύουν,</span><br style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">πάει το φεγγάρι, πάει και η Πούλια, βασιλέψανε</span><br style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">και μόνο εγώ κείτομαι δω μονάχη κι έρημη.</span><br style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">Ο Έρωτας που βάσανα μοιράζει, ο Έρωτας </span><br style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">που παραμύθια πλάθει άρπαξε την ψυχή μου</span><br style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">και την τράνταξε ίδια καθώς αγέρας απ' τα βουνά</span><br style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">χυμάει χτυπάει μέσα στους δρυς φυσομανώντας..</span></div>Gabriel Almirante Gragerahttp://www.blogger.com/profile/18366571760457901330noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1914707742327795888.post-82200425195469105052014-10-14T19:38:00.000+02:002014-10-14T19:38:43.027+02:00Ελευθερια Αρβανιτακη - Νικος Ξυδακης - Τι θελω τι<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br /></div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/yqh589j_M90" width="420"></iframe></div>
Gabriel Almirante Gragerahttp://www.blogger.com/profile/18366571760457901330noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1914707742327795888.post-84840161891877251922014-10-14T19:33:00.000+02:002014-10-14T19:45:35.458+02:00Sapfo- Eleftheria Arvanitaki Ήρθε και τρύπωσε ο Ερμής<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/TFU5aCSURFQ" width="420"></iframe>
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;"><div>
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;"><br /></span></div>
Ελευθερία Αρβανιτάκη/ Δημήτρης Παπαδημητρίου: Τραγούδια για τους μήνες /Tragoúdia gia tous mínes (Canciones para los meses), 1996 </span><br style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;" /><br style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">Adaptación que hace Sotiris Kakisis (Σωτήρης Κακίσης) del fragmento 95 de Safo (Libro V) dirigido a Gónguila/Gongula/ Γογγύλα en la obra Μικρά Λυρικά. Απ την αρχαία ελληνική ποίηση/Pequeñas canciones. Desde la poesía griega antigua.</span><br style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;" /><br style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;" /><br style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">Ήρθε και τρύπωσε ο Ερμής στο όνειρό μου μέσα</span><br style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">και του είπα·</span><br style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">"Αφεντάκο μου, πώς χάθηκε η ζωή μου</span><br style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">Και δε γελώ, δε χαίρομαι, μήτε τα πλούτη θέλω</span><br style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">μα κάποιος πόθος με βαστά, ζητάω να πεθάνω</span><br style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">Τις υγρές να δώ με τους λωτούς, του Αχέροντα τις όχθες".</span><br style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;" /><br style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">Hermes vino y se metió en mis sueños,</span><br style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">y yo le dije: "Mi Señor (Αφεντάκο μου/afentáko mu), </span><br style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">¿cómo se ha perdido mi vida?</span><br style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">Ni me río, ni me alegro, ni riquezas quiero,</span><br style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">tan solo me posee un anhelo: suplico morir</span><br style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">para ver los lotos, a orillas del Aqueronte.</span><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">.</span><br />
<br style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;" />
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">paintings: John William Waterhouse</span></div>
Gabriel Almirante Gragerahttp://www.blogger.com/profile/18366571760457901330noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1914707742327795888.post-18831265925995603962014-10-14T19:28:00.003+02:002014-10-14T19:30:18.109+02:00Όσ' άστρα γύρω βρίσκονται - Σαπφώ / Οδυσσέας Ελύτης<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;"><br /><iframe width="420" height="315" src="//www.youtube.com/embed/XcqQVw08Uws" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></span>
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;"><br /></span>
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">ἄστερες ,ὲν ἀμφὶ κάλαν σελάνναν ἂψ</span><br style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">ἀπυκρύπτοισι φάεννον εἶδος ὄπποτα</span><br style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">πλήθοισα μάλιστα λάμπηι γᾶν ~</span><br style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">ἀργυρία.</span><br style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;" /><br style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">===================================</span><br style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;" /><br style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">κι ὅσ' ἄστρα γύρω βρίσκονται στὴν ἔκπα</span><br style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">γλη σελήνη παρευθὺς τὸ φωτεινὸ τους πρό</span><br style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">σωπο κρύβουν κάθε φορὰ ποὺ ἐκείνη ὁλόγιο</span><br style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">μη καταλάμπει τὴ γῆ τὴ σκοτεινὴ ἀνεβαί</span><br style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">νοντας ~ ἀσημοκαπνισμένη.</span><br style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;" /><br style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">===================================</span><br style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;" /><br style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">The gleaming stars all about the shining moon</span><br style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">Hide their bright faces, when full-orbed and splendid</span><br style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">In the sky she floats, flooding the shadowed earth</span><br style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">with clear silver light.</span></div>Gabriel Almirante Gragerahttp://www.blogger.com/profile/18366571760457901330noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1914707742327795888.post-44409730193754847342014-10-14T19:23:00.001+02:002014-10-14T19:26:43.424+02:00Roberto Vecchioni canta la prima canzone d'amore della storia<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
</div>
<br /><iframe width="560" height="315" src="//www.youtube.com/embed/l0FbZssaEP0" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
<br />
Safo de Lesbos<br />
<br />
φαίνεταί μοι κῆνος ἴσος θέοισιν ἔμμεν<br />
ὤνηρ ὄττις ἐνάντιός τοι ἰσδάνει καὶ πλά<br />
σιον ἆδυ φωνείσας ὐπακούει ~ καὶ γε<br />
λαίσας ἰμέροεν τό μ ἦ μὰν καρδίαν ἐν<br />
στήθεσιν ἐπτόαισεν` ὠς γὰρ ἔς σ ἴδω<br />
βρόχε ὤς με φώναισ οὐδ ἒν ἔτ εἴκει</div>Gabriel Almirante Gragerahttp://www.blogger.com/profile/18366571760457901330noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1914707742327795888.post-12909133313067294142014-09-28T10:58:00.000+02:002014-10-14T19:04:16.029+02:00La balada de los idiotas felices, de George Brassens<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br /></div><iframe width="420" height="315" src="//www.youtube.com/embed/iFOcIvSBDV0" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>Gabriel Almirante Gragerahttp://www.blogger.com/profile/18366571760457901330noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1914707742327795888.post-30496935852862192052014-09-05T13:20:00.000+02:002014-09-05T13:22:27.530+02:00Luis Cernuda. Peregrino<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-indent: 35.4pt;">
Peregrino<br />
<a href="http://www.poesi.as/lc56010.htm" target="_blank">http://www.poesi.as/lc56010.htm</a><br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">¿Volver?
Vuelva el que tenga,<br />
tras largos años, tras un largo viaje,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">cansancio
del camino y la codicia<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">de su
tierra, su casa, sus amigos,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">del amor que
al regreso fiel le espere.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">
Mas ¿tú? ¿volver? Regresar no piensas,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">sino seguir
libre adelante,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">disponible
por siempre, mozo o viejo,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">sin hijo que
te busque, como a Ulises,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">sin Ítaca
que aguarde y sin Penélope.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">
Sigue, sigue adelante y no regreses,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">fiel hasta
el fin del camino y tu vida,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">no eches de
menos un destino más fácil,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">tus pies
sobre la tierra antes no hollada,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">tus ojos
frente a lo antes nunca visto.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Luis Cernuda</span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Mamen Aznar Salattihttp://www.blogger.com/profile/01407633446998697293noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1914707742327795888.post-64730240306711564192014-08-06T20:26:00.000+02:002014-08-06T20:26:05.093+02:00Ante el dolor de los demás, de Susan Sontag<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-BdHz7QXJ5Pk/U-D3cMoOTqI/AAAAAAAAEE0/Pxdzr2GTYYo/s1600/ante+el+dolor+de+los+dem%C3%A1s.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-BdHz7QXJ5Pk/U-D3cMoOTqI/AAAAAAAAEE0/Pxdzr2GTYYo/s1600/ante+el+dolor+de+los+dem%C3%A1s.jpg" height="200" width="131" /></a>Ante el dolor de los demás, de Susan Sontag<br />
<a href="http://blog.fotoespacio.cl/wp-content/uploads/2013/08/Sontag_Ante_el_dolor_de_los_demas.pdf" target="_blank">Descargar el libro</a><br />
<a href="http://books.google.es/books?id=c_Pwfyp_yggC&printsec=frontcover&hl=es&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false" target="_blank">En google books</a><br />
<br />
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;">Las imágenes de la violencia y la guerra se han convertido, a través de la pequeña pantalla, en lugares comunes. Susan Sontag nos descubre las implicaciones y los peligros que esto tiene para la sociedad contemporánea. Ya no podemos ser inocentes, somos testigos. Y este planteamiento desemboca en cuestiones fundamentales: la manera en que las imágenes pueden generar rebeldía, fomentar la agresividad o derivar en apatía; la naturaleza de la guerra; los límites de la compasión y la solidaridad; y finalmente, la responsabilidad individual.</span><br />
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<b>Referencias iconográficas y bibliográficas del libro con antología de comentarios de la propia autora en cursiva:</b></div>
<ul style="text-align: left;">
<li style="text-align: justify;">GOYA, <a href="https://www.museodelprado.es/goya-en-el-prado/obras/lista/?tx_gbgonline_pi1%5Bgocollectionids%5D=27" target="_blank"><i>Los desastres de la guerra</i> (1810-1820), serie numerada de 82 grabados</a>.</li>
<li style="text-align: justify;">WISEMAN, <i><a href="https://www.youtube.com/watch?v=2_jZRlh5QTc" target="_blank">Hospital</a> </i>(1970). Sobre este documental la autora dice: <i>Pero la vergüenza y la conmoción se dan por igual al ver el acercamiento del dolor real. Quizá las únicas personas con derecho a ver imágenes de semajante sufrimiento extremado son las que pueden hacer algo para aliviarlo -por ejemplo, los cirujanos del hospital militar donde se hizo la fotografía- o las que pueden aprender de ella. Los demás somos mirones, tengamos o no la intención de serlo</i>.</li>
<li style="text-align: justify;">BATAILLE, <a href="http://www.tusquetseditores.com/titulos/ensayo-las-lagrimas-de-eros" target="_blank">Las lágrimas de Eros</a> (1961).</li>
<li style="text-align: justify;"><a href="http://withoutsanctuary.org/main.html" target="_blank">Without Sanctuary, linchamientos de negros en USA (1890-1930)</a>.</li>
<li style="text-align: justify;">SEBASTIAO SALGADO.</li>
<li style="text-align: justify;">ANDRÉ BRETÓN, ideal estético surrealista: "La belleza será convulsiva o no será". <i>¿De qué otro modo se hace mella cuando hay una incesante exposición a las imágenes y una sobreexposición a un puñado de imágenes vistas una y otra vez?</i></li>
<li style="text-align: justify;">SHAKESPEARE, <i><a href="http://shakespeare.mit.edu/tempest/full.html" target="_blank">La tempestad</a></i>. <i>Lo primero que se le ocurre a Trínculo al encontrarse con Calibán es que podría presentarlo en una exposición en Inglaterra:</i> "<a href="https://www.blogger.com/null" name="2.2.32" style="background-color: white; text-align: start;">not a holiday fool there but would give a piece </a><a href="https://www.blogger.com/null" name="2.2.33" style="background-color: white; text-align: start;">of silver... </a>when they will not give a doit to relieve a lame beggar, they will lazy out ten to see a dead Indian. (Y no habría tonto de feria que no diera plata... No dan un céntimo para aliviar a un cojo, pero se gastan diez en ver a un indio muerto)." <i>La exhibición fotográfica de crueldades infligidas a los individuos de piel más oscura en países oscuros continúa con esta ofrenda, olvidando las consideraciones que nos disuaden de semejante presentación de nuestras propias víctimas de la violencia. Pues al otro, incluso cuando no es un enemigo, se le tiene por alguien que ha de ser visto, no alguien (como nosotros) que también ve.</i></li>
<li style="text-align: justify;">WORDSWORTH, <a href="http://www.bartleby.com/39/36.html" target="_blank">Prólogo de las Baladas líricas</a>. <a href="https://mega.co.nz/#!CZNyUTSC!On89qRh1125LWV-x2UPqbiO5nSYkY92BLMI_EPjsKQ0" target="_blank">Descargar versión bilingüe</a>.</li>
<li style="text-align: justify;">GOLTZIUS, <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Cadmo#mediaviewer/Archivo:Hendrick_Goltzius_Cadmus_Statens_Museum_for_Kunst_1183.jpg" target="_blank">El dragón devora a los compañeros de Cadmo</a> (1588).</li>
<li style="text-align: justify;">NHEM EIN, <a href="https://iconicphotos.wordpress.com/tag/nhem-ein/" target="_blank">The killing Fields</a>. Pol Pot.</li>
<li style="text-align: justify;">ROGER FENTON, <a href="http://www.loc.gov/pictures/search/?st=grid&co=ftncnw" target="_blank">Fotografías de la guerra de Crimea</a>, Sebastopol.</li>
<li style="text-align: justify;">TIZIANO, <a href="http://nihilnovum.wordpress.com/2013/02/21/pintame-un-mito-ix/" target="_blank">Marsias desollado</a> (1570-1576).</li>
<li style="text-align: justify;">JACQUES CALLOT, <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Les_Grandes_Mis%C3%A8res_de_la_guerre" target="_blank"><span style="background-color: white; color: #545454; font-family: arial, sans-serif; font-size: x-small; line-height: 18.200000762939453px; text-align: left;">Les Grandes </span><span style="background-color: white; color: #545454; font-family: arial, sans-serif; font-size: x-small; font-weight: bold; line-height: 18.200000762939453px; text-align: left;">Misères</span><span style="background-color: white; color: #545454; font-family: arial, sans-serif; font-size: x-small; line-height: 18.200000762939453px; text-align: left;"> et </span><span style="background-color: white; color: #545454; font-family: arial, sans-serif; font-size: x-small; font-weight: bold; line-height: 18.200000762939453px; text-align: left;">Malheurs de la Guerre</span></a><span style="background-color: white; color: #545454; font-family: arial, sans-serif; font-size: x-small; line-height: 18.200000762939453px; text-align: left;">, 1633.</span></li>
<li style="text-align: justify;">YOSUKE YAMAHATA Hiroshima Nagasaki.</li>
<li style="text-align: justify;">DAVID SEYMOUR "Chim" Omarska Srebrenica.</li>
<li style="text-align: justify;">WERNER BISCHOF.</li>
<li style="text-align: justify;">DON McCULLIN Biafra.</li>
<li style="text-align: justify;">LARRY BURROWS.</li>
<li style="text-align: justify;">ERNST FRIEDRICH Krieg dem Kriege (Guerra contra la guerra) álbum de fotos de ex combatientes heridos durante la Gran Guerra.</li>
<li style="text-align: justify;">ABEL GANCE J'acusse.</li>
<li style="text-align: justify;">ROBERT CAPA "El peso de las palabras, la conmoción de las fotos." Magnum Photo Agency.</li>
</ul>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
LUGARES DE MEMORIA:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<ul>
<li>La guerra de Vietnam, la primera televisada, la primera que introdujo la teleintimidad de la muerte y la destrucción en el frente interno.</li>
<li>Masacre de Nanjing 1937.</li>
<li>Shoah, el genocidio judío.</li>
<li>Kushan al Ayaza.</li>
<li>Huynh Cong Ut.</li>
</ul>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
JUICIOS DE LA AUTORA SOBRE DIFERENTES ASPECTOS DE LA FOTOGRAFÍA DE GUERRA:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<ul>
<li>El deporte internacional es el sucedáneo de la guerra.</li>
<li>La era de la guerra teledirigida.</li>
<li>Adeptos a la teleproximidad sin riesgos.</li>
<li>La guerra es un juego de hombres.</li>
<li>En la Segunda "Guerra Mundial" se tuvo la unánime impresión en el lado victorioso de que había sido una guerra necesaria, una guerra que debía librarse.</li>
<li>La ruina de la carne y la piedra.</li>
<li>Esta insólita insistencia acerca del buen gusto en una cultura saturada de incentivos comerciales que reducen los criterios del gusto, acaso sea desconcertante.</li>
<li>Fotografiar es encuadrar, y encuadrar es excluir.</li>
<li>Un retrato que omite al sujeto se convierte en cómplice, si bien de modo inadvertido, del culto a la celebridad que ha estimulado el insaciable apetito por el género opuesto de fotografía: concederle el nombre sólo a los famosos degrada a los demás a las instancias representativas de su ocupación, de su etnicidad, de su apremio.</li>
<li>Fotografías, documentales, indicios póstumos de las matanzas.</li>
<li>Ambicionar la perpetuación de los recuerdos implica, de modo ineludible, que se ha adoptado la tarea de renovar, de crear recuerdos sin cesar.</li>
<li>Las narraciones pueden hacernos comprender. Las fotografías hacen algo más: nos obsesionan.</li>
<li>La compasión es una umoción inestable. Necesita traducirse en acciones o se marchita.</li>
<li>La memoria es una acción ética.</li>
<li>La designación de un infierno nada nos dice, desde luego, sobre cómo sacar a la gente de ese infierno, cómo mitigar sus llamas. Con todo, parece un bien en sí mismo reconocer, haber ampliado nuestra noción de cuánto sufrimiento a causa de la perversidad humana hay en un mundo compartido con los demás. La persona que está perennemente sorprendida por la existencia de la depravación, que se muestra desilusionada (incluso incrédula) cuando se le presentan pruebas de lo que unos seres humanos son capaces de infligir a otros - en el sentido de crueldades horripilantes y directas -, no ha alcanzado la madurez moral o psicológica.</li>
<li>A partir de determinada edad nadie tiene derecho a semejante ingenuidad y superficialidad, a este grado de ignorancia o amnesia.</li>
<li>En la actualidad un enorme archivo de imágenes hace más difícil mantener este género de defecto moral. Debemos permitir que las imágenes atroces nos persigan. Aunque sólo se trate de muestras y no consigan apenas abarcar la mayor parte de la realidad a que se refieren, cumplen no obstante una función esencial. Las imágenes dicen: Esto es lo que los seres humanos se atreven a hacer, y quizá se ofrezcan a hacer, con entusiasmo, convencidos de que están en lo justo. No lo olvides.</li>
<li>Esto no es exactamente lo mismo que pedirle a la gente que recuerde un ataque de maldad singularmente monstruoso. ("Nunca olvides." Quizá se le atribuye demasiado valor a la memoria y no el suficiente a la reflexión. Recordar es una acción ética, tiene un valor ético en y por sí mismo. La memoria es, dolorosamente, la única relación que podemos sostener con los muertos. Así, la creencia de que la memoria es una acción ética yace en lo más profundo de nuestra naturaleza humana: sabemos que moriremos, y nos afligimos por quienes en el curso natural de los acontecimientos mueren antes que nosotros: abuelos, padres, maestros y amigos mayores. La insensibilidad y la amnesia parecen ir juntas. Pero la historia ofrece señales contradictorias acerca del valor de la memoria en el curso mucho más largo de la historia colectiva. Y es que simplemente hay demasiada injusticia en el mundo. Y recordar demasiado (los agravios de antaño: serbios, irlandeses) nos amarga. Hacer la paz es olvidar. Para la reconciliación es necesario que la memoria sea defectuosa y limitada.</li>
<li>Si la meta es que haya algún espacio en el cual se pueda vivir la propia vida, entonces es deseable que el recuento de las injusticias específicas se disuelva en el reconocimiento más general de que por doquier los seres humanos se hacen cosas terribles los unos a los otros.</li>
</ul>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
Gabriel Almirante Gragerahttp://www.blogger.com/profile/18366571760457901330noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1914707742327795888.post-34268889453102457812014-07-23T20:44:00.001+02:002014-07-25T17:15:21.670+02:00Casi 300<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
<b><i><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Sábado 19 de julio de 2014<span style="color: #222222; font-size: x-small;"><span style="background-color: white;">. </span></span></span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Crónica informal del primer día de bloqueo de la base de la OTAN en Suda (Creta), como culminación de la campaña de diez días de movilización contra el vertido de residuos químicos en el Mediterráneo.</span></i></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 13px;"><a href="http://15mikel.blogspot.com.es/2014/07/los-trapos-sucios-del-capitalismo-se.html" target="_blank">Ver crónica anterior</a>.</span></div>
<div dir="ltr" style="background-color: white; color: #222222; font-size: 13px;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-nm6-pXZyHMY/U9JueDROZDI/AAAAAAAADf4/p0gC-Bvi6IQ/s1600/P7190127.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-nm6-pXZyHMY/U9JueDROZDI/AAAAAAAADf4/p0gC-Bvi6IQ/s1600/P7190127.JPG" height="240" width="320" /></a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Unas trescientas personas se concentran </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">en la plaza del mercado popular de Chaniá (Creta) acudiendo al llamamiento pancretense para ir a bloquear la base militar de Suda, un lugar inhóspito y sin apenas sombra a poca distancia de aquí.</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> De los 300 dispuestos a reeditar la gesta gloriosa de las Termópilas</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> no más de la mitad llegamos a vernos juntos en algún momento en el lugar elegido para montar el campamento</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">. A pesar de los autobuses puestos por la organización a disposición de los participantes, la mayoría se desplaza en medio de transporte privado, que es utilizado de paso para eventuales visitas a la playa o al domicilio particular. Es la curiosa forma que eligen los sitiadiores de sortear su propio bloqueo.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div dir="ltr" style="background-color: white; color: #222222; font-size: 13px;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div dir="ltr" style="background-color: white; color: #222222; font-size: 13px;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-i24dtN8Tzhg/U9JvaNRYzbI/AAAAAAAADgg/buy_NxZdOM8/s1600/P7190164.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-i24dtN8Tzhg/U9JvaNRYzbI/AAAAAAAADgg/buy_NxZdOM8/s1600/P7190164.JPG" height="240" width="320" /></a></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Por una cuestión de seguridad y de sentido común, se opta por no llegar hasta la puerta de la base y, en su lugar, se establece, </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">a una distancia prudencial,</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> un puesto de control que no permita el paso a vehículos ni personal militar. El control se lleva a cabo en condiciones penosas dado que la carretera que da acceso a la base militar casi no dispone de harcenes, ni sombra y es muy transitada. Por ella pasan cada día y a todas horas un sinfín de bañistas, vecinos e incluso invitados de una boda cercana. De todo casi menos personal militar. La improvisación e inexperiencia de los contraladores obtiene escasos resultados y lleva a situaciones cómicas o, en algún momento, incluso peligrosas para la integridad física de los propios controladores. Si no se producen bajas es por pura chiripa, y no se trata de ninguna exageración.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div dir="ltr" style="background-color: white; color: #222222; font-size: 13px;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div dir="ltr" style="background-color: white; color: #222222; font-size: 13px;">
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-3re8zotxZdg/U9JvYT28zgI/AAAAAAAADgI/FrU4Eq1plMQ/s1600/P7190147.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-3re8zotxZdg/U9JvYT28zgI/AAAAAAAADgI/FrU4Eq1plMQ/s1600/P7190147.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A pleno sol del mediodía se acerca chino chano al puesto de control un vehículo con matrícula rara y ocupado por una conductora con pinta de ser yanqui y, por tanto, sospechosa de venir de la base militar. De repente, se encienden las alarmas y, acto seguido, el coche es detenido a la brava, en un lance torero de olé. Como la pobre ancianita no sabe de qué va la cosa, se asusta ante el cerco de tantos desconocidos y quiere escapar a toda costa tirando por el camino del medio. Entonces, una manada de desquiciados se le sube de pie encima del capó y se arma un follón del carajo. Pero en el momento que la tensión alcanza su punto álgido, inexplicablemente se aplacan los ánimos, como por intervención divina de Atenea, y se aclaran por fin la procedencia del vehículo y la intención de los controladores. Todo queda en susto, el que se lleva en el cuerpo la pobre ancianita, que sigue su camino con cara de pocos amigos.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div dir="ltr" style="background-color: white; color: #222222; font-size: 13px;">
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-Qy3QrJg6KFs/U9JvZN6RaHI/AAAAAAAADgM/RlkbxQPTiU4/s1600/P7190150.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-Qy3QrJg6KFs/U9JvZN6RaHI/AAAAAAAADgM/RlkbxQPTiU4/s1600/P7190150.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Un sol de justicia que ni te cuento lleva ya rato haciendo estragos entre los casi 300. ¡Como para mantener la cabeza fría! Y justo después del susto se produce otro altercado poco digno de mención épica. Dos facciones protagonizan una escena al más puro estilo Monty Python en La vida de Brian. La manzana de la discordia es en esta ocasión una pancarta por la que discuten, a voz en grito, unos, que quieren arrancarla del sitio donde está enganchada, por considerarla inapropiada, y otros, en cambio, salvarla después de haberla parido. A punto está de hacerse jirones por los estirones de unos y otros. Y a punto están también de llegar a las manos ambas facciones. La bronca, que es monumental, se salda con victoria para los censores. Así que los censurados descuelgan su pancarta, la pliegan y desertan juntos, pancarta y portadores.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div dir="ltr" style="background-color: white; color: #222222; font-size: 13px;">
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-xJoTbeGizvk/U9JvZoekKaI/AAAAAAAADgc/rw08_kptwnY/s1600/P7190158.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-xJoTbeGizvk/U9JvZoekKaI/AAAAAAAADgc/rw08_kptwnY/s1600/P7190158.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La asamblea de la tarde es un caos dialéctico, según opinión de uno de los participantes más activos. Nadie toma nota y la idea de trasladar el punto de control a la misma puerta de la base no convence ni a los más audaces. Normal, teniendo en cuenta lo ocurrido durante el día. Justo antes de acabarse la asamblea, sin haberse llegado a un acuerdo sobre la propuesta y cuando ya se echa la noche encima, uno de los controladores está a punto de ser atropellado por un conductor temerario, procedente quizá de la boda que se celebra junto a la base. Ya es casualidad. Con todo lo cual, ya de noche, yo me doy por satisfecho y también deserto.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div dir="ltr" style="background-color: white; color: #222222; font-size: 13px;">
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-jFlUmC-9txQ/U9JvbIZC20I/AAAAAAAADgw/riKmPJ-0yNs/s1600/P7190174.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-jFlUmC-9txQ/U9JvbIZC20I/AAAAAAAADgw/riKmPJ-0yNs/s1600/P7190174.JPG" height="240" width="320" /></a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Como valoración positiva en la asamblea se señala la distribución de cientos de panfletos entre la ingente cantidad de automovilistas que han pasado por el puesto de control. Como descargo hay que añadir que esta ardua tarea, en las condiciones descritas, no la hubiera llevado a cabo mucho mejor ni el ejército israelí. </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Por lo demás y a mi juicio, el avituallamiento de agua, comida, sandía y refrigerio resulta admirable. No falta en ningún momento. Los griegos están a la altura de su bien ganada reputación de ser campeones de la hospitalidad y la solidaridad.</span></div>
</div>
<div dir="ltr" style="background-color: white; color: #222222; font-size: 13px;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div dir="ltr" style="background-color: white; color: #222222; font-size: 13px;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-Kz0CkgfNokg/U9JvabZdqCI/AAAAAAAADg4/hMFyWSRHWd4/s1600/P7190167.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-Kz0CkgfNokg/U9JvabZdqCI/AAAAAAAADg4/hMFyWSRHWd4/s1600/P7190167.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">De todo lo vivido y contado consolido mi opinión de que los griegos están muy locos, pero me encantan cosa fina por lo mucho y bien que hablan. Da gusto escucharlos. ¡Así que cualquiera interrumpe sus discursos para decir que con solo palabras muy lejos </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">no se va</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">!</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-KwPjnAFVXWg/U9JvahvVfXI/AAAAAAAADgo/YWorSHpVMr0/s1600/P7190168.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-KwPjnAFVXWg/U9JvahvVfXI/AAAAAAAADgo/YWorSHpVMr0/s1600/P7190168.JPG" height="240" width="320" /></a> <br />
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
</div>
Gabriel Almirante Gragerahttp://www.blogger.com/profile/18366571760457901330noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1914707742327795888.post-89928613508398272522014-04-28T18:53:00.000+02:002014-04-28T22:45:26.114+02:00Cómo comer con tenedor, por Sofia Almirante Castillo<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Tahoma, sans-serif;">Seguramente se
habrá dado cuenta de que para ingerir las substancias que un ser vivo necesita
para su nutrición y para subsistir, también conocidas como alimentos, se suele
utilizar un instrumento de mesa, un utensilio de madera, de aluminio, o de
otros materiales, en forma de horca, formado por dos partes: el mango, de forma
alargada que suele terminar en un pequeño ensanchamiento, y en el extremo
contrario a este ensanchamiento dos o más púas, dientes o pinchos, unas
prolongaciones del mango afiladas. Este utensilio es comúnmente llamado
tenedor. Se suele utilizar para coger la vianda y llevarla a la boca, y para
trocear alimentos blandos como verduras, tortillas, etc.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Tahoma, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Tahoma","sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">Lo más importante que hay que recordar es que para poder utilizar un
tenedor hay que cogerlo con esos cinco apéndices articulados (llamados también
dedos) situados en la parte del cuerpo humano contigua al antebrazo, que abarca
desde la muñeca hasta la yema de los dedos, la mano, y hay que sujetarlo de
manera similar a un lápiz (véase “Cómo sujetar un lápiz”). Asegúrese de coger
el cubierto por el mango, para prevenir posibles accidentes. Hay varios tipos de
alimentos que requieren uso del tenedor, pero nos vamos a centrar en cómo
comer, por ejemplo, un plato de pasta que suele tener forma de tubo alargado,
los macarrones. (Se entiende por plato el alimento que se sirve en el
recipiente llamado plato, y no el recipiente con dicho nombre).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Tahoma","sans-serif"; mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Tahoma","sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">Dirigir el tenedor (que ya está en su mano, la derecha si es usted diestro,
o la izquierda si es zurdo) hacia el plato. (Si necesitáramos trocear algún
alimento, cambiar el tenedor de mano y coger el utensilio de cocina que sirve
para cortar, llamado cuchillo, con la mano que antes estaba sujetando el
tenedor pero que ahora está libre. Véase “Cómo utilizar un cuchillo”). Orientar
las púas del cubierto hacia abajo, y pinchar con los dientes (del tenedor) los
alimentos del recipiente, haciendo una ligera presión contra el plato. Llevar
el cubierto hacia la cavidad del rostro llamada boca, abrirla, e introducir las
púas del tenedor con los alimentos. Depositar los alimentos en su interior y
extraer el cubierto con cuidado de no pincharse, ya que masticar con él en la
boca resultaría particularmente incómodo. Triturar los alimentos del interior
con los dientes (de la boca), moviendo la mandíbula inferior, y tragar los
alimentos triturados. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Tahoma","sans-serif"; mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Tahoma","sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">Una vez ingerido este bocado (refiriéndonos a bocado como porción de
comida, no como mordedura) repetir el proceso hasta haber ingerido todos los
alimentos. Una vez acabado de comer, dejar el tenedor sobre la mesa o sobre el
plato.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Tahoma","sans-serif"; mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Tahoma","sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">CONSEJOS:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Tahoma","sans-serif"; mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Tahoma","sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">-No utilizar el tenedor para ingerir alimentos líquidos.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Tahoma","sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">-Reservar los alimentos como los guisantes, olivas o similares para más
adelante, cuando haya adquirido más experiencia. <o:p></o:p></span></div>
</div>
Gabriel Almirante Gragerahttp://www.blogger.com/profile/18366571760457901330noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1914707742327795888.post-66221974582682258822014-04-23T18:25:00.000+02:002014-04-23T18:25:44.871+02:00Día del libro<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, Trebuchet, Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 18.479999542236328px;">Fragmento extraído de Los hijos de los días, de Eduardo Galeano</span></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: x-large;">La fama es puro cuento</span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"> Hoy, Día del libro, no viene mal recordar que la historia de la literatura es una paradoja incesante.</span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"> ¿Cuál es el episodio más popular de la Biblia? Adán y Eva mordiendo la manzana. En la Biblia, no está.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"> Platón nunca escribió su famosa frase:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-size: large;"> Sólo los muertos han visto cómo termina la guerra.</span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"> Don Quijote de La Mancha nunca dijo:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-size: large;"> Ladran, Sancho, señal que cabalgamos.</span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"> No fue dicha ni escrita por Voltaire su frase más conocida:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-size: large;"> No estoy de acuerdo con lo que dices, pero defendería hasta</span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-size: large;">la muerte tu derecho a decirlo.</span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"> Georg Friedrich Hegel nunca escribió:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-size: large;"> Gris es la teoría, y verde el árbol de la vida.</span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"> Sherlock Holmes jamás dijo:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-size: large;"> Elemental, mi querido Watson.</span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"> En ninguno de sus libros, ni panfletos, Lenin escribió:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-size: large;"> El fin justifica los medios.</span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"> Bertolt Brecht no fue el autor de su poema más celebrado:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-size: large;"> Primero se llevaron a los comunistas/ pero a mí no me importó/</span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-size: large;">porque yo no era comunista…</span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"> Jorge Luis Borges no fue el autor de su más difundido</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">poema:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-size: large;"> Si pudiera vivir nuevamente mi vida/ trataría de cometer</span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-size: large;">más errores…</span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Mamen Aznar Salattihttp://www.blogger.com/profile/01407633446998697293noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1914707742327795888.post-59959575087233342592014-04-02T18:30:00.000+02:002014-04-02T18:30:16.324+02:00Dos nuevos poemas de Safo<h1 class="title" style="border: 0px; color: #3d3d3d; font-family: 'Alegreya SC', Georgia, serif; font-weight: normal; line-height: 1em; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px 0px 16px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="font-size: large;">Artículo publicado por la SEEC, Sociedad Española de Estudios Clásicos</span></h1>
<div class="thumbnail vignette overlay inset" style="border-bottom-left-radius: 3px; border-bottom-right-radius: 3px; border-top-left-radius: 3px; border-top-right-radius: 3px; border: 3px solid rgb(240, 240, 240); color: #232323; float: left; font-family: Alegreya, Georgia, serif; font-size: 16px; height: 218px; line-height: 19.200000762939453px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 18px !important; margin-top: 0px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: 218px;">
<a class="fancybox" href="http://www.estudiosclasicos.org/wordpress/wp-content/uploads/Saphhos-An-Old-Age-papyrus-3-c-B.C.--1011x1024.jpg" style="border: 0px; color: #96b23e; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;" title="Dos nuevos poemas de Safo"><img alt="Dos nuevos poemas de Safo" height="218" src="http://www.estudiosclasicos.org/wordpress//wp-content/uploads/Saphhos-An-Old-Age-papyrus-3-c-B.C.--885835_218x218.jpg" style="border: 0px; height: 218px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline; width: 218px; z-index: 1;" width="218" /></a></div>
<div class="contenido" style="border: 0px; color: #232323; font-family: Alegreya, Georgia, serif; font-size: 16px; line-height: 19.200000762939453px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<div style="border: 0px; font-size: 1.1em; line-height: 1.4em; outline: 0px; padding: 0px 0px 1em; vertical-align: baseline;">
<span class="et-dropcap" style="border: 0px; color: #815970; display: block; float: left; font-size: 4.8em; line-height: 0.8; margin: 0px 7px 0px 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">E</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 1.1em; line-height: 1.4em;">l profesor Dirk Obbink, de la Universidad de Oxford, va a publicar en el próximo número de la revista</span><em style="border: 0px; font-size: 1.1em; line-height: 1.4em; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> Zeitschrift für Papyrologie und Epigraphik</em><span style="font-size: 1.1em; line-height: 1.4em;">la primera edición de dos fragmentos de sendos poemas inéditos de Safo. Antes de la edición, ha tenido a bien lanzar al mundo filólógico una versión previa de su trabajo para el conocimiento general del extraordinario hallazgo. El texto se ha transmitido en un papiro de principios del s. III d. C., conservado en una colección privada de Londres. Su importancia procede no solo de la relevancia de su autora, la gran Safo de Lesbos, una de las grandes voces de la literatura universal y, sin duda, la poetisa más famosa de la Antigüedad, sino que aumenta de un modo muy considerable nuestro conocimiento directo de su obra. Piénsese que hasta el momento sólo conservábamos cinco poemas completos o casi completos de ella, que sólo nos habían llegado en total veintidós fragmentos donde se hubiera conservado una estrofa completa y que eran menos de ochenta las líneas completas de cualquier poema de la gran autora de Mitilene. El nuevo papiro viene a ofrecernos ahora ni más ni menos que cinco estrofas completas de un poema, más los restos de otras dos estrofas de un segundo poema. Y el contenido del primer poema es muy importante en términos históricos: por primera vez aparecen los nombres de los dos hermanos de la poetisa, Caraxo y Lárico, de los que hasta ahora sólo teníamos referencias indirectas. Por el tipo de contenido, familiar y amoroso, y por la forma métrica, precisamente la llamada estrofa sáfica, parece claro que los dos poemas correspondían al primero de los nueve libros en que los filólogos alejandrinos reunieron la obra de la gran poeta de Lesbos.</span></div>
<br />
<div style="border: 0px; font-size: 1.1em; line-height: 1.4em; outline: 0px; padding: 0px 0px 1em; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Ofrecemos aquí una primera traducción al español realizada por el Prof. Luis M. Macía, que parte de la primera versión divulgada por Obbink. A continuación se presenta un primer comentario lingüístico del texto, realizada por la Profa. Araceli Striano. Ambas contribuciones constituyeron el núcleo de la presentación pública de los poemas que tuvo lugar en la Universidad Autónoma de Madrid el 19 de febrero del 2014.</div>
<h3 style="border: 0px; color: #815970; font-family: 'Alegreya SC', Georgia, serif; font-size: 1.4em; font-weight: normal; line-height: 1em; margin: 1.5em 0px 0.75em; outline: 0px; padding: 0px 0px 5px; vertical-align: baseline;">
Traducción (Luis M. Macía)</h3>
<div style="border: 0px; font-size: 1.1em; line-height: 1.4em; outline: 0px; padding: 0px 0px 1em; vertical-align: baseline;">
Estás chismorreando que Caraxo viene<br /> con su nave llena. De eso, creo yo, es Zeus<br /> quien sabe, y los dioses: a ti no te toca<br /> pensar sobre ello,</div>
<div style="border: 0px; font-size: 1.1em; line-height: 1.4em; outline: 0px; padding: 0px 0px 1em; vertical-align: baseline;">
5 mas a mí enviarme y hacerme el encargo<br /> de pedirle y pedirle a la reina Hera<br /> que al fin aquí llegue conduciendo salva<br /> su nave Caraxo</div>
<div style="border: 0px; font-size: 1.1em; line-height: 1.4em; outline: 0px; padding: 0px 0px 1em; vertical-align: baseline;">
e indemnes nos halle. De lo otro, de todo,<br />10 a los démones la cuita dejemos,<br /> que las bonanzas tras grande tormenta<br /> se hacen de repente.</div>
<div style="border: 0px; font-size: 1.1em; line-height: 1.4em; outline: 0px; padding: 0px 0px 1em; vertical-align: baseline;">
Esos de quien quiera el rey del Olimpo<br /> que a su lado un demon de todos los males<br />15 al punto libere, felices son ellos<br /> y muy afortunados.</div>
<div style="border: 0px; font-size: 1.1em; line-height: 1.4em; outline: 0px; padding: 0px 0px 1em; vertical-align: baseline;">
Nosotros, si acaso su cabeza sosiega<br /> Lárico y un día un hombre se hace,<br /> saldríamos, sí, de la honda tristeza<br />20 libres de repente.</div>
<h4 style="border: 0px; color: #815970; font-family: 'Alegreya SC', Georgia, serif; font-size: 1.1em; font-weight: normal; line-height: 1em; margin: 1.5em 0px 0.75em; outline: 0px; padding: 0px 0px 5px; vertical-align: baseline;">
N.B. Algunos criterios seguidos para la traducción</h4>
<ol style="border: 0px; font-size: 1.1em; line-height: 1.4em; list-style-image: initial; list-style-position: outside; margin: 0px 0px 1em 2em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<li style="border: 0px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Se ha buscado reproducir mediante número regular de once sílabas los tres endecasílabos y mediante versos breves el adonio final de la estrofa sáfica.</li>
<li style="border: 0px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Se ha buscado mantener como palabras destacadas las que el texto destaca: Caraxo (dos veces, en posición penúltima y última, respectivamente) y αἶψα, repetido al final de las estrofas tercera y quinta;</li>
<li style="border: 0px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">En el v. 6 se ha tratado de reflejar con “pedirle y pedirle” el valor iterativo, no intensivo de πόλλα.</li>
<li style="border: 0px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">En el v. 17 se ha aceptado la primera lectura de Obbink para la palabra final del verso: ἀέργη, traducido por “sosiega”.</li>
</ol>
<h3 style="border: 0px; color: #815970; font-family: 'Alegreya SC', Georgia, serif; font-size: 1.4em; font-weight: normal; line-height: 1em; margin: 1.5em 0px 0.75em; outline: 0px; padding: 0px 0px 5px; vertical-align: baseline;">
Comentario lingüístico: características lingüísticas que forman parte de la lengua de Safo y que aparecen también en sus dos nuevos poemas (Araceli Striano)</h3>
<div style="border: 0px; font-size: 1.1em; line-height: 1.4em; outline: 0px; padding: 0px 0px 1em; vertical-align: baseline;">
Hay pruebas, según señala el editor de los textos, de que la acentuación de algunas palabras ha sido corregida siguiendo las normas del dialecto (baritonesis).</div>
<h4 style="border: 0px; color: #815970; font-family: 'Alegreya SC', Georgia, serif; font-size: 1.1em; font-weight: normal; line-height: 1em; margin: 1.5em 0px 0.75em; outline: 0px; padding: 0px 0px 5px; vertical-align: baseline;">
Características fonéticas</h4>
<ul class="normal" style="border: 0px; font-size: 1.1em; line-height: 1.4em; list-style-image: initial; list-style-position: outside; margin: 0px 0px 1em 2em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<li style="border: 0px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">psilosis ἐπεύρην (ático ἐφευρεῖν)</li>
<li style="border: 0px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">βόλληται (ático βούληται)</li>
<li style="border: 0px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">σάαν (ático σῶαν)</li>
<li style="border: 0px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">νᾶι, νᾶα ( ático νηΐ, ναῦν)</li>
<li style="border: 0px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Ὀλύμπω (ático Ὀλύμπου)</li>
<li style="border: 0px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Infinitivo temático en –ην, περτρόπην (aor. del v. περιτρέπω), át. -ειν.</li>
<li style="border: 0px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Vocal de timbre o en la secuencia –trp- περτρόπην, frente a ático περιτραπεῖν</li>
<li style="border: 0px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Presencia de la secuencia -ηα-: βασίλη(ι)αν, át. βασίλειαν</li>
</ul>
<h4 style="border: 0px; color: #815970; font-family: 'Alegreya SC', Georgia, serif; font-size: 1.1em; font-weight: normal; line-height: 1em; margin: 1.5em 0px 0.75em; outline: 0px; padding: 0px 0px 5px; vertical-align: baseline;">
Características morfológicas</h4>
<ul class="normal" style="border: 0px; font-size: 1.1em; line-height: 1.4em; list-style-image: initial; list-style-position: outside; margin: 0px 0px 1em 2em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<li style="border: 0px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Genitivo plur. fem. en –a en –αν frente a át.-ῶν: ἐκ μεγάλαν ἀήταν; ἐκ πόλλαν βαρυθύμιαν</li>
<li style="border: 0px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Dativo plur. en –εσσι(ν): δαιμόνεσσιν</li>
<li style="border: 0px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Pronombre personal de 1ª pers. plur.: ac. ἄμμ(ε) (át. ἡμᾶς), nom. ἄμμες (át. ἡμεῖς)</li>
<li style="border: 0px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Pronombre demostrativo κῆνοι (át. ἐκεῖνοι)</li>
<li style="border: 0px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Adverbios: τυίδε «aquí»; ἄι «siempre», át. ἀεί</li>
<li style="border: 0px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Conjunción condicional αἴ, át. εἰ</li>
<li style="border: 0px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Partícula modal κε, κεν, át. ἄν</li>
<li style="border: 0px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Desinencia verbal de 2ª pers. sing. en –ησθα: θρύλησθα/ ἔχησθα</li>
</ul>
<h4 style="border: 0px; color: #815970; font-family: 'Alegreya SC', Georgia, serif; font-size: 1.1em; font-weight: normal; line-height: 1em; margin: 1.5em 0px 0.75em; outline: 0px; padding: 0px 0px 5px; vertical-align: baseline;">
Léxico</h4>
<dl style="border: 0px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<dt style="border: 0px; font-weight: bold; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">πέλομαι</dt>
<dd style="border: 0px; margin: 0px 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">= εἰμί</dd>
<dt style="border: 0px; font-weight: bold; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">βασίληαν Ἤραν</dt>
<dd style="border: 0px; margin: 0px 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">epíteto conocido en Píndaro aplicado a Hera, βασιλέα θεῶν; también a otras diosas, Atenea, las Gracias, Afrodita.</dd>
<dt style="border: 0px; font-weight: bold; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">ἀήτη</dt>
<dd style="border: 0px; margin: 0px 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">(de ἄημι)</dd>
<dt style="border: 0px; font-weight: bold; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">αἶψα</dt>
<dt style="border: 0px; font-weight: bold; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">ἄσαμαι</dt>
<dd style="border: 0px; margin: 0px 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">(cf. ἄσαισι «dolores, sufrimientos»)</dd>
<dt style="border: 0px; font-weight: bold; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">ἀλέματος</dt>
<dd style="border: 0px; margin: 0px 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">(át. ἠλέματος) «vano»</dd>
<dt style="border: 0px; font-weight: bold; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">δαίσδ[</dt>
<dd style="border: 0px; margin: 0px 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">«separar, desgarrar» (lectura insegura): grafía convencional σδ para ζ, pero cf. Ζεύς en el primer poema</dd>
<dt style="border: 0px; font-weight: bold; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">π̣ί̣κ̣ρ.</dt>
<dd style="border: 0px; margin: 0px 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">«amargo»</dd>
<dt style="border: 0px; font-weight: bold; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">θρέσαιτ’</dt>
<dd style="border: 0px; margin: 0px 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">¿de θρέομαι “gritar”? (lectura insegura)</dd>
<dt style="border: 0px; font-weight: bold; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">ἀέργ̣η,</dt>
<dd style="border: 0px; margin: 0px 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">del v. ἀ(ε)ργέω, cf. Hsch. D 80 ἀεργηκότες· ἀργοί, ἀναπαυόμενοι. La letra γ̣ parece dudosa, ¿habría que entender ἀέρρη de αἴρω?</dd></dl>
<div style="border: 0px; font-size: 1.1em; line-height: 1.4em; outline: 0px; padding: 0px 0px 1em; vertical-align: baseline;">
Luis M. Macía, Araceli Striano, Jesús de la Villa. Universidad Autónoma de Madrid.<br />1 de marzo del 2014</div>
<div>
<br /></div>
</div>
Mamen Aznar Salattihttp://www.blogger.com/profile/01407633446998697293noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1914707742327795888.post-69738238112406346732014-03-26T18:18:00.000+01:002014-03-26T18:18:32.233+01:00"Antígona" de Sófocles... y Miguel Hernández<div style="text-align: justify;">
El grupo de teatro Komos, en el marco del XIX Festival de Teatro Juvenil Grecolatino, ha presentado hoy en el Teatro Joventut de l'Hospitalet de Llobregat la obra teatral "Después de la tierra" -Premio Nacional Buero de Teatro Joven 2013-, espectáculo basado en la "Antígona" de Sófocles y textos de Miguel Hernández.</div>
<div style="text-align: justify;">
Hemos tenido el inmenso placer de asistir a la representación con los alumnos de 1º y 2º de Bachillerato.<br />
<br /></div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" src="//www.youtube.com/embed/k_M6mdjXWp8" width="480"></iframe>Mamen Aznar Salattihttp://www.blogger.com/profile/01407633446998697293noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1914707742327795888.post-71762650660056020862014-03-17T16:01:00.000+01:002014-03-17T16:01:01.978+01:00La por de Gabriel Chevalier<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<a href="http://aladi.diba.cat/search~S171*cat?/Xla+por&searchscope=171&SORT=D/Xla+por&searchscope=171&SORT=D&SUBKEY=la+por/1%2C27187%2C27187%2CB/frameset&FF=Xla+por&searchscope=171&SORT=D&10%2C10%2C" target="_blank">Catàleg de la xarxa de biblioteques de la DIBA</a><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/--aHHDcnWH5Q/UycGKjupy-I/AAAAAAAADBE/93rpL91MXi0/s1600/La+por.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/--aHHDcnWH5Q/UycGKjupy-I/AAAAAAAADBE/93rpL91MXi0/s1600/La+por.jpg" height="400" width="251" /></a></div>
<span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;">Una proposta literària per als meus amics. He seleccionat un parell de fragments del primer captítol, que descriuen d'una manera força convincent l'estat d'ànim que du a la irracionalitat de la guerra, en aquest cas la Primera Guerra Mundial. El primer fragment és una reflexió sobre la societat del seu temps que pot semblar molt familiar al lector actual.</span></span><br />
<br />
<br />
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Els homes són estúpids i ignorants. D'aquí ve tota la seva misèria. En comptes de reflexionar, es creuen el que els expliquen, el que els ensenyen. Es trien caps i amos sense jutjar-los, amb un gust funest per l'esclavatge.<br /> Els homes son xais. Això és el que fa possibles els exèrcits i les guerres. Moren víctimes de la seva estúpida docilitat. <br /> Quan un ha vist la guerra com acabo de veure-la jo es pregunta: «¿Com és possible que una cosa com aquesta hagi estat acceptada? ¿Quin traçat de fronteres, quin honor nacional ho pot legitimar? ¿Com és possible disfressar d'ideal el que és pur bandidatge i fer-lo admetre?».<br /> Van dir als alemanys: «Endavant cap a la guerra fresca i joiosa! <i>Nach Paris</i> i Déu amb nosaltres per la grandesa d'Alemanya!». I els bons alemanys pacífics, que sempre s'ho agafen tot seriosament, es van llançar a la conquesta, es van transformar en bèsties ferotges.<br /> Van dir als francesos: «Ens ataquen. És la guerra del Dret i de la Revenja. Cap a Berlín!». I els pacífics francesos, que mai no s'agafen res seriosament, van deixar de banda els seus somiejos de petits rendistes per anar a combatre.<br /> I el mateix va passar amb els austríacs, els belgues, els anglesos, els russos, els turcs i després els italians. En una setmana vint milions d'homes civilitzats, dedicats a viure la vida, a estimar, a guanyar diners, a preparar el futur, van rebre la consigna de deixar-ho tot de banda per anar a matar altres homes. I aquests vint milions d'individus van acceptar aquesta consigna perquè els havien convençut que allò era <i>el seu deure</i>.<br /> Vint milions, tots de bona fe, tots d'acord amb Déu i amb el seu príncep... Vint milions d'imbècils... Com jo.</span><br /><br />
<br />
<span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;">El segon fragment presenta uns contorns narratius tan ben perfilats que sembla un relat autònom amb principi i fi. Aprofitem per llegir-lo ara que, de moment, no hi risc que ens passi el que s'hi narra, justament després d'una declaració de guerra. Corre l'any 1914.</span></span><br />
<br />
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">El 3 d'agost a la tarda, recorro la ciutat en companyia de Fontan, un company de la meva edat.<br /> A la terrassa d'un cafè del centre, una orquestra ataca <i>La Marsellesa</i>. Tothom es posa dempeus i es descobreix. Tothom, menys un home desnerit, vestit amb modèstia, amb el rostre trist sota el barret de palla, que roman sol en un racó. Un dels presents el descobreix, es precipita cap a ell i, d'una manotada, li fa volar el barret. L'home empal·lideix, arronsa les espatlles i replica: «Bravo! Valent ciutadà». L'altre li exigeix que s'aixequi. S'hi nega. Alguns curiosos s'acosten, els envolten. L'agressor continua: «Insulta vostè el país i no penso tolerar-ho!». L'homenet, ara molt pàl·lid, però obstinat, contesta: «Considero que estan ofenent la raó i no he dit res. Sóc un home lliure i em nego a saludar la guerra!». Una veu crida: «Trenqueu-li la cara, a aquest covard!». Hi ha empentes a la part del darrere, <br />s'aixequen bastons, es tomben taules, es trenquen gots. En un instant, s'aplega una autèntica gentada. Els de les últimes files, que no han vist res, informen els nouvinguts: «És un espia. Ha cridat: Visca Alemanya!». La indignació somou la multitud, la precipita endavant. Se sent soroll de cops sobre un cos, crits d'odi i de dolor. Finalment, el propietari intervé, amb el tovalló al braç, i aparta la gent. L'homenet, que ha caigut de la cadira, jeu entre les escopinades i les puntes de cigar dels parroquians. Té el rostre tumescent, irreconeixible, amb un ull tancat i negre; un rajolí de sang li regalima del front i un altre de la boca oberta i inflada: respira amb dificultat i no es pot aixecar. El propietari crida dos cambrers i els mana: «Traieu-lo d'aquí!». L'arrosseguen una mica mes enllà, a la vorera, on l'abandonen. Però un dels cambrers torna enrere, s'inclina i el sacseja amb posat amenaçador: «Ep, ¿i la teva consumició?». Com que el pobre home no contesta, l'escorcolla, li treu un grapat de xavalla de la butxaca de l'armilla i el compta, tot prenent per testimoni la multitud: «Aquest porc volia marxar sense pagar!». Tothom l'aprova: «Aquests individus són capaços de tot!». «Sort que l'hem desarmat!». «¿Anava armat?». «Ha amenaçat la gent amb el seu revòlver». «Massa bons que som a França!». «Els socialistes fan el joc a Alemanya: no n'hem de tenir cap pietat!». «Els suposats pacifistes són uns bergants. Aquesta vegada, les coses no aniran com al setanta!».<br /> Per celebrar aquesta victòria, es reclama de nou <i>La Marsellesa</i>. Tothom l'escolta tot mirant l'homenet ensangonat i brut, que gemega feblement. Observo a prop meu una dona pàl·lida í bella, que murmura al seu company: «Aquest espectacle és horrible. Aquest pobre home ha tingut coratge...». Ell li contesta: «Un coratge de ximple. No es pot anar en contra de l'opinió pública».<br /> Dic a Fontan:<br /> —Vet aquí la primera víctima de la guerra que veiem. <br /> —Sí—fa ell amb aire somniador—, hi ha molt d'entusiasme!</span></div>
Gabriel Almirante Gragerahttp://www.blogger.com/profile/18366571760457901330noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1914707742327795888.post-22911766661804700802014-03-16T23:05:00.003+01:002014-03-17T10:37:29.826+01:00Máximas capitales de Epicuro<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Fuente: <a href="http://lexundria.com/epic_kd/1-40/grk" target="_blank">Lexundria</a><br />
<br />
<br />
<div class="topselect artificial">
<br /></div>
<span class="iisec">1</span> Τὸ
μακάριον καὶ ἄφθαρτον οὔτε αὐτὸ πράγματα ἔχει οὔτε ἄλλῳ παρέχει· ὥστε
οὔτε ὀργαῖς οὔτε χάρισι συνέχεται· ἐν ἀσθενεῖ γὰρ πᾶν τὸ τοιοῦτον.<br />
<br />
<span class="iisec">2 </span>Ὁ θάνατος οὐδὲν πρὸς ἡμᾶς· τὸ γὰρ διαλυθὲν ἀναισθητεῖ· τὸ δ’ ἀναισθητοῦν οὐδὲν πρὸς ἡμᾶς.<br />
<br />
<span class="iisec">3</span> Ὅρος τοῦ μεγέθους τῶν ἡδονῶν ἡ παντὸς τοῦ
ἀλγοῦντος ὑπεξαίρεσις. ὅπου δ’ ἂν τὸ ἡδόμενον ἐνῇ, καθ’ ὃν ἂν χρόνον ᾖ,
οὐκ ἔστι τὸ ἀλγοῦν ἢ τὸ λυπούμενον ἢ τὸ συναμφότερον.<br />
<br />
<span class="iisec">4</span> Οὐ χρονίζει τὸ ἀλγοῦν συνεχῶς ἐν τῇ
σαρκί, ἀλλὰ τὸ μὲν ἄκρον τὸν ἐλάχιστον χρόνον πάρεστι, τὸ δὲ μόνον
ὑπερτεῖνον τὸ ἡδόμενον κατὰ σάρκα οὐ πολλὰς ἡμέρας συμβαίνει· αἱ δὲ
πολυχρόνιοι τῶν ἀρρωστιῶν πλεονάζον ἔχουσι τὸ ἡδόμενον ἐν τῇ σαρκὶ ἤ περ
τὸ ἀλγοῦν.<br />
<br />
<span class="iisec">5</span> Οὐκ ἔστιν ἡδέως ζῆν ἄνευ τοῦ φρονίμως καὶ
καλῶς καὶ δικαίως <οὐδὲ φρονίμως καὶ καλῶς καὶ δικαίως> ἄνευ τοῦ
ἡδέως· ὅτῳ δ᾽ ἕν τούτων μὴ ὑπάρχει οἷον ζῆν φρονίμως, καὶ καλῶς καὶ
δικαίως ὑπάρχει, οὐκ ἔστι τοῦτον ἡδέως ζῆν.<br />
<br />
<span class="iisec">6</span> Ἕνεκα τοῦ θαρρεῖν ἐξ ἀνθρώπων ἦν κατὰ φύσιν ἀγαθόν, ἐξ ὧν ἄν ποτε τοῦτο οἷός τ’ ᾖ παρασκευάζεσθαι.<br />
<br />
<span class="iisec">7</span> Ἔνδοξοι καὶ περίβλεπτοί τινες ἐβουλήθησαν
γενέσθαι, τὴν ἐξ ἀνθρώπων ἀσφάλειαν οὕτω νομίζοντες περιποιήσεσθαι.
ὥστε εἰ μὲν ἀσφαλὴς ὁ τῶν τοιούτων βίος, ἀπέλαβον τὸ τῆς φύσεως ἀγαθόν·
εἰ δὲ μὴ ἀσφαλής, οὐκ ἔχουσιν οὗ ἕνεκα ἐξ ἀρχῆς κατὰ τὸ τῆς φύσεως
οἰκεῖον ὠρέχθησαν.<br />
<br />
<span class="iisec">8</span> Οὐδεμία ἡδονὴ καθ’ ἑαυτὴν κακόν· ἀλλὰ τὰ τινῶν ἡδονῶν ποιητικὰ πολλαπλασίους ἐπιφέρει τὰς ὀχλήσεις τῶν ἡδονῶν.<br />
<br />
<span class="iisec">9</span> Εἰ κατεπυκνοῦτο πᾶσα ἡδονὴ, καὶ χρόνῳ καὶ
περὶ ὅλον τὸ ἄθροισμα ὑπῆρχεν ἢ τὰ κυριώτατα μέρη τῆς φύσεως, οὐκ ἄν
ποτε διέφερον ἀλλήλων αἱ ἡδοναί.<br />
<br />
<span class="iisec">10</span> Εἰ τὰ ποιητικὰ τῶν περὶ τοὺς ἀσώτους
ἡδονῶν ἔλυε τοὺς φόβους τῆς διανοίας τούς τε περὶ μετεώρων καὶ θανάτου
καὶ ἀλγηδόνων, ἔτι τε τὸ πέρας τῶν ἐπιθυμιῶν ἐδίδασκεν, οὐκ ἄν ποτε
εἴχομεν ὅ τι μεμψαίμεθα αὐτοῖς, πανταχόθεν ἐκπληρουμένοις τῶν ἡδονῶν καὶ
οὐδαμόθεν οὔτε τὸ ἀλγοῦν οὔτε τὸ λυπούμενον ἔχουσιν, ὅ περ ἐστὶ τὸ
κακόν.<br />
<br />
<span class="iisec">11 </span>Εἰ μηθὲν ἡμᾶς αἱ τῶν μετεώρων ὑποψίαι
ἠνώχλουν καὶ αἱ περὶ θανάτου, μή ποτε πρὸς ἡμᾶς ᾖ τι, ἔτι τε τὸ μὴ
κατανοεῖν τοὺς ὅρους τῶν ἀλγηδόνων καὶ τῶν ἐπιθυμιῶν, οὐκ ἂν
προσεδεόμεθα φυσιολογίας.<br />
<br />
<span class="iisec">12</span> Οὐκ ἦν τὸ φοβούμενον λύειν ὑπὲρ τῶν
κυριωτάτων μὴ κατειδότα τίς ἡ τοῦ σύμπαντος φύσις, ἀλλ’ ὑποπτευόμενόν τι
τῶν κατὰ τοὺς μύθους. ὥστε οὐκ ἦν ἄνευ φυσιολογίας ἀκεραίους τὰς ἡδονὰς
ἀπολαμβάνειν.<br />
<br />
<span class="iisec">13 </span>Οὐθὲν ὄφελος ἦν τὴν κατὰ ἀνθρώπους
ἀσφάλειαν παρασκευάζεσθαι τῶν ἄνωθεν ὑπόπτων καθεστώτων καὶ τῶν ὑπὸ γῆς
καὶ ἁπλῶς τῶν ἐν τῷ ἀπείρῳ.<br />
<br />
<span class="iisec">14 </span>Τῆς ἀσφαλείας τῆς ἐξ ἀνθρώπων γενομένης
μέχρι τινὸς δυνάμει τινὶ ἐξερειστικῇ καὶ εὐπορίᾳ εἰλικρινεστάτη γίνεται ἡ
ἐκ τῆς ἡσυχίας καὶ ἐκχωρήσεως τῶν πολλῶν ἀσφάλεια.<br />
<br />
<span class="iisec">15 </span>Ὁ τῆς φύσεως πλοῦτος καὶ ὥρισται καὶ εὐπόριστός ἐστιν· ὁ δὲ τῶν κενῶν δοξῶν εἰς ἄπειρον ἐκπίπτει.<br />
<br />
<span class="iisec">16</span> Βραχέα σοφῷ τύχη παρεμπίπτει, τὰ δὲ μέγιστα καὶ κυριώτατα ὁ λογισμὸς διῴκησε κατὰ τὸν συνεχῆ χρόνον τοῦ βίου.<br />
<br />
<span class="iisec">17 </span>Ὁ δίκαιος ἀταρακτότατος, ὁ δ’ ἄδικος πλείστης ταραχῆς γέμων.<br />
<br />
<span class="iisec">18 </span>Οὐκ ἐπαύξεται ἐν τῇ σαρκὶ ἡ ἡδονή,
ἐπειδὰν ἅπαξ τὸ κατ’ ἔνδειαν ἀλγοῦν ἐξαιρεθῇ, ἀλλὰ μόνον ποικίλλεται·
τῆς δὲ διανοίας τὸ πέρας τὸ κατὰ τὴν ἡδονὴν ἀπεγέννησεν ἥ τε τούτων
αὐτῶν ἐκλόγισις καὶ τῶν ὁμογενῶν τούτοις, ὅσα τοὺς μεγίστους φόβους
παρεσκεύαζε τῇ διανοίᾳ.<br />
<br />
<span class="iisec">19 </span>Ὁ ἄπειρος χρόνος ἴσην ἔχει τὴν ἡδονὴν καὶ ὁ πεπερασμένος, ἐάν τις αὐτῆς τὰ πέρατα καταμετρήσῃ τῷ λογισμῷ.<br />
<br />
<span class="iisec">20</span> Ἡ μὲν σὰρξ ἀπέλαβε τὰ πέρατα τῆς ἡδονῆς
ἄπειρα καὶ ἄπειρος αὐτὴν χρόνος ἀρέσκοι ἄν. ἡ δὲ διάνοια τοῦ τῆς σαρκὸς
τέλους καὶ πέρατος λαβοῦσα τὸν ἐπιλογισμὸν καὶ τοὺς ὑπὲρ τοῦ αἰῶνος
φόβους ἐκλύσασα τὸν παντελῆ βίον παρεσκεύασεν, καὶ οὐθὲν ἔτι τοῦ ἀπείρου
χρόνου προσεδεήθη· <οὐ> μὴν ἀλλ’ οὔτε ἔφυγε τὴν ἡδονὴν οὔθ’ ἡνίκα
τὴν ἐξαγωγὴν ἐκ τοῦ ζῆν τὰ πράγματα παρεσκεύαζεν, ὡς ἐλλείπουσά τι τοῦ
ἀρίστου βίου κατέστρεφεν.<br />
<br />
<span class="iisec">21 </span>Ὁ τὰ πέρατα τοῦ βίου κατειδὼς οἶδεν ὡς
εὐπόριστόν ἐστι τὸ <τὸ> ἀλγοῦν κατ’ ἔνδειαν ἐξαιροῦν καὶ τὸ τὸν
ὅλον βίον παντελῆ καθιστάν· ὥστε οὐδὲν προσδεῖται πραγμάτων ἀγῶνας
κεκτημένων.<br />
<br />
<span class="iisec">22</span> Τὸ ὑφεστηκὸς δεῖ τέλος ἐπιλογίζεσθαι καὶ
πᾶσαν τὴν ἐνάργειαν, ἐφ’ ἣν τὰ δοξαζόμενα ἀνάγομεν· εἰ δὲ μὴ πάντα
ἀκρισίας καὶ ταραχῆς ἔσται μεστά.<br />
<br />
<span class="iisec">23</span> Εἰ μαχῇ πάσαις ταῖς αἰσθήσεσιν, οὐχ ἕξεις οὐδ’ ἃς ἂν φῇς αὐτῶν διεψεῦσθαι πρὸς τί ποιούμενος τὴν ἀγωγὴν κρίνῃς.<br />
<br />
<span class="iisec">24 </span>Εἰ τιν’ ἐκβαλεῖς ἁπλῶς αἴσθησιν καὶ μὴ
διαιρήσεις τὸ δοξαζόμενον καὶ τὸ προσμένον καὶ τὸ παρὸν ἤδη κατὰ τὴν
αἴσθησιν καὶ τὰ πάθη καὶ πᾶσαν φανταστικὴν ἐπιβολὴν τῆς διανοίας,
συνταράξεις καὶ τὰς λοιπὰς αἰσθήσεις τῇ ματαίῳ δόξῃ, ὥστε τὸ κριτήριον
ἅπαν ἐκβαλεῖς. εἰ δὲ βεβαιώσεις καὶ τὸ προσμένον ἅπαν ἐν ταῖς
δοξαστικαῖς ἐννοίαις καὶ τὸ μὴ τὴν ἐπιμαρτύρησιν, οὐκ ἐκλείψει τὸ
διεψευσμένον· ὥστ’ ἀνῃρηκὼς ἔσῃ πᾶσαν ἀμφισβήτησιν καὶ πᾶσαν κρίσιν τοῦ
ὀρθῶς ἢ μὴ ὀρθῶς.<br />
<br />
<span class="iisec">25</span> Εἰ μὴ παρὰ πάντα καιρὸν ἐπανοίσεις
ἕκαστον τῶν πραττομένων ἐπὶ τὸ τέλος τῆς φύσεως, ἀλλὰ προκαταστρέψεις εἴ
τε φυγὴν εἴ τε δίωξιν ποιούμενος εἰς ἄλλό τι, οὐκ ἔσονταί σοι τοῖς
λόγοις αἱ πράξεις ἀκόλουθοι.<br />
<br />
<span class="iisec">26</span> Τῶν ἐπιθυμιῶν ὅσαι μὴ ἐπ’ ἀλγοῦν
ἐπανάγουσιν ἐὰν μὴ συμπληρωθῶσιν, οὐκ εἰσὶν ἀναγκαῖαι ἀλλ’ εὐδιάχυτον
τὴν ὄρεξιν ἔχουσιν, ὅταν δυσπορίστων <ᾖ> ἢ βλάβης ἀπεργαστικαὶ
δόξωσιν εἶναι.<br />
<br />
<span class="iisec">27 </span>Ὧν ἡ σοφία παρασκευάζεται εἰς τὴν τοῦ ὅλου βίου μακαριότητα, πολὺ μέγιστόν ἐστιν ἡ τῆς φιλίας κτῆσις.<br />
<br />
<span class="iisec">28</span> Ἡ αὐτὴ γνώμη θαρρεῖν τε ἐποίησεν ὑπὲρ
τοῦ μηθὲν αἰώνιον εἶναι δεινὸν μηδὲ πολυχρόνιον, καὶ τὴν ἐν αὐτοῖς τοῖς
ὡρισμένοις ἀσφάλειαν φιλίας μάλιστα κατεῖδε συντελουμένην.<br />
<br />
<span class="iisec">29 </span>Τῶν ἐπιθυμιῶν αἱ μέν εἰσι φυσικαὶ
<καὶ ἀναγκαῖαι· αἱ δὲ φυσικαὶ> καὶ οὐκ ἀναγκαῖαι, αἱ δὲ οὔτε
φυσικαὶ οὔτε ἀναγκαῖαι ἀλλὰ παρὰ κενὴν δόξαν γινόμεναι.<br />
<br />
<span class="iisec">30 </span>Ἐν αἷς τῶν φυσικῶν ἐπιθυμιῶν, μὴ ἐπ’
ἀλγοῦν δὲ ἐπαναγουσῶν ἐὰν μὴ συντελεσθῶσιν, ὑπάρχει ἡ σπουδὴ σύντονος,
παρὰ κενὴν δόξαν αὗται γίνονται, καὶ οὐ παρὰ τὴν ἑαυτῶν φύσιν οὐ
διαχέονται ἀλλὰ παρὰ τὴν τοῦ ἀνθρώπου κενοδοξίαν.<br />
<br />
<span class="iisec">31</span> Τὸ τῆς φύσεως δίκαιόν ἐστι σύμβολον τοῦ συμφέροντος εἰς τὸ μὴ βλάπτειν ἀλλήλους μηδὲ βλάπτεσθαι.<br />
<br />
<span class="iisec">32</span> Ὅσα τῶν ζῴων μὴ ἐδύνατο συνθήκας
ποιεῖσθαι τὰς ὑπὲρ τοῦ μὴ βλάπτειν ἄλλα μηδὲ βλάπτεσθαι, πρὸς ταῦτα
οὐθὲν ἦν δίκαιον οὐδὲ ἄδικον· ὡσαύτως δὲ καὶ τῶν ἐθνῶν ὅσα μὴ ἐδύνατο ἢ
μὴ ἐβούλετο τὰς συνθήκας ποιεῖσθαι τὰς ὑπὲρ τοῦ μὴ βλάπτειν μηδὲ
βλάπτεσθαι.<br />
<br />
<span class="iisec">33</span> Οὐκ ἦν τι καθ’ ἑαυτὸ δικαιοσύνη, ἀλλ’ ἐν
ταῖς μετ’ ἀλλήλων συστροφαῖς καθ’ ὁπηλίκους δή ποτε ἀεὶ τόπους συνθήκη
τις ὑπὲρ τοῦ μὴ βλάπτειν ἢ βλάπτεσθαι.<br />
<br />
<span class="iisec">34 </span>Ἡ ἀδικία οὐ καθ’ ἑαυτὴν κακόν, ἀλλ’ ἐν τῷ κατὰ τὴν ὑποψίαν φόβῳ, εἰ μὴ λήσει τοὺς ὑπὲρ τῶν τοιούτων ἐφεστηκότας κολαστάς.<br />
<br />
<span class="iisec">35</span> Οὐκ ἔστι τὸν λάθρα τι κινοῦντα ὧν
συνέθεντο πρὸς ἀλλήλους εἰς τὸ μὴ βλάπτειν μηδὲ βλάπτεσθαι, πιστεύειν
ὅτι λήσει, κἂν μυριάκις ἐπὶ τοῦ παρόντος λανθάνῃ. μέχρι γὰρ καταστροφῆς
ἄδηλον εἰ καὶ λήσει.<br />
<br />
<span class="iisec">36</span> Κατὰ μὲν <τὸ> κοινὸν πᾶσι τὸ
δίκαιον τὸ αὐτό, συμφέρον γάρ τι ἦν ἐν τῇ πρὸς ἀλλήλους κοινωνίᾳ· κατὰ
δὲ τὸ ἴδιον χώρας καὶ ὅσων δή ποτε αἰτίων οὐ πᾶσι συνέπεται τὸ αὐτὸ
δίκαιον εἶναι.<br />
<br />
<span class="iisec">37</span> Τὸ μὲν ἐπιμαρτυρούμενον ὅτι συμφέρει ἐν
ταῖς χρείαις τῆς πρὸς ἀλλήλους κοινωνίας, ἔχει τὸν τοῦ δικαίου
χαρακτῆρα, ἐάν τε τὸ αὐτὸ πᾶσι γένηται ἐάν τε μὴ τὸ αὐτό. ἐὰν δὲ νόμον
θῆταί τις, μὴ ἀποβαίνῃ δὲ κατὰ τὸ συμφέρον τῆς πρὸς ἀλλήλους κοινωνίας,
οὐκέτι τοῦτο τὴν τοῦ δικαίου φύσιν ἔχει. κἂν μεταπίπτῃ τὸ κατὰ τὸ
δίκαιον συμφέρον, χρόνον δέ τινα εἰς τὴν πρόληψιν ἐναρμόττῃ, οὐδὲν ἧττον
ἐκεῖνον τὸν χρόνον ἦν δίκαιον τοῖς μὴ φωναῖς κεναῖς ἑαυτοὺς
συνταράττουσιν ἀλλ’ εἰς τὰ πράγματα βλέπουσιν.<br />
<br />
<span class="iisec">38 </span>Ἔνθα μὴ καινῶν γενομένων τῶν περιεστώτων
πραγμάτων ἀνεφάνη μὴ ἁρμόττοντα εἰς τὴν πρόληψιν τὰ νομισθέντα δίκαια
ἐπ’ αὐτῶν τῶν ἔργων, οὐκ ἦν ταῦτα δίκαια. ἔνθα δὲ καινῶν γενομένων τῶν
πραγμάτων οὐκ έτι συνέφερε τὰ αὐτὰ δίκαια κείμενα, ἐνταῦθα δὲ τότε μὲν
ἦν δίκαι’, ὅτε συνέφερεν εἰς τὴν πρὸς ἀλλήλους κοινωνίαν τῶν
συμπολιτευομένων· ὕστερον δ’ οὐκ ἦν ἔτι δίκαια, ὅτε μὴ συνέφερεν.<br />
<br />
<span class="iisec">39 </span>Ὁ τὸ μὴ θαρροῦν ἀπὸ τῶν ἔξωθεν ἄριστα
συστησάμενος οὗτος τὰ μὲν δυνατὰ ὁμόφυλα κατεσκευάσατο· τὰ δὲ μὴ δυνατὰ
οὐκ ἀλλόφυλά γε· ὅσα δὲ μηδὲ τοῦτο δυνατὸς ἦν, ἀνεπίμικτος ἐγένετο, καὶ
ἐξηρέσατο ὅσα τούτων λυσιτελῆ πράττειν.<br />
<br />
<span class="iisec">40 </span>Ὅσοι τὴν δύναμιν ἔσχον τοῦ τὸ θαρρεῖν
μάλιστα ἐκ τῶν ὁμορούντων παρασκευάσασθαι, οὕτω καὶ ἐβίωσαν μετ’ ἀλλήλων
ἥδιστα τὸ βεβαιότατον πίστωμα ἔχοντες, καὶ πληρεστάτην οἰκειότητα
ἀπολαβόντες οὐκ ὠδύραντο ὡς πρὸς ἔλεον τὴν τοῦ τελευτήσαντος
προκαταστροφήν.<br />
<br /></div>
Gabriel Almirante Gragerahttp://www.blogger.com/profile/18366571760457901330noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1914707742327795888.post-67301601137039797912014-03-12T16:27:00.000+01:002014-03-12T16:28:19.320+01:00Visita virtual a lasTermas Romanas de Sant Boi de Llobregat<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="344" src="//www.youtube.com/embed/OivD9XdjIFA" width="459"></iframe>)Mamen Aznar Salattihttp://www.blogger.com/profile/01407633446998697293noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1914707742327795888.post-27794081965014962702014-02-18T17:16:00.000+01:002014-02-18T17:16:06.041+01:00ROMAMOR <div style="text-align: justify;">
Los mismos autores de <b>Gracias, Grecia</b>, editan ahora un divertido vídeo en defensa de las humanidades y, principalmente, de la lengua y la cultura romana. Vale la pena verlo<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" src="//www.youtube.com/embed/8vZ-Xb8It8c" width="480"></iframe></div>
Mamen Aznar Salattihttp://www.blogger.com/profile/01407633446998697293noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1914707742327795888.post-80382263709408670642014-02-05T16:29:00.000+01:002014-02-05T17:05:00.193+01:00Dos propuestas literarias<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Un par de recomendaciones literarias para mis compañer@s de lectura, dos ensayos tan oportunos como contrapuestos. El primero es <i><a href="http://aladi.diba.cat/search~S171*cat?/Xrepensar+la+&searchscope=171&SORT=D/Xrepensar+la+&searchscope=171&SORT=D&extended=0&SUBKEY=repensar+la+/1%2C47%2C47%2CB/frameset&FF=Xrepensar+la+&searchscope=171&SORT=D&1%2C1%2C" target="_blank">Repensar la anarquía</a></i>, de Carlos Taibo. El otro es <i><a href="http://aladi.diba.cat/search~S171*cat?/tepicuro/tepicuro/1%2C4%2C7%2CB/frameset&FF=tepicuro&1%2C%2C4" target="_blank">Epicuro</a></i>, del conocido helenista Carlos García Gual. A pesar de las apariencias la segunda propuesta es bastante más subversiva para los tiempos que corren. He elegido un fragmento:<br />
<br />
<b>Función utilitaria del filosofar y de los saberes científicos</b><br />
<br />
Para Epicuro la filosofía es, mucho más que un teorizar y un saber objetivo, una actitud personal, una actividad que proporciona felicidad a la vida; que, a la manera de las medicinas al cuerpo, aporta salud al alma. Filosofar es, no un lujo, sino una urgencia vital en un mundo caótico y alienante. Desde esta perspectiva enfoca el filósofo la función salvadora que tiene su profesión, y desde este punto de vista el filosofar es una <i>praxis</i> ineludible. La filosofía es una "especie de saber para la vida" (<i>techne tis peri ton bion</i>) "y por eso decía Epicuro que la filosofía es una actividad que con palabras y razonamientos proporciona una vida feliz."<br />
<br />
Siendo una actividad (<i>energeia</i>), es a la vez una actitud ante el mundo, que proporciona a la persona una disposición anímica fundamental para el vivir cotidiano, y hace del filósofo ese hombre dichoso que, en el terreno de lo práctico, es un auténtico sabio (<i>sophós</i>). Porque, como señala Diógenes de Enoanda, "lo fundamental de la felicidad es la disposición [anímica] (<i>diathesis</i>) de la que somos dueños". "De modo que el que ha llegado una vez a hacerse sabio ya nunca adquirirá la disposición contraria. Ni la fingirá a gusto." (Diógenes Laercio).<br />
<br />
La comparación de la filosofía con la medicina refleja muy bien esa su condición utilitaria, de una ciencia al servicio de la vida, del individuo: "vana es la palabra de aquel filósofo que no remedia ninguna dolencia de la persona. Pues así como ningún beneficio hay de la medicina que no expulsa las enfermedades del cuerpo, tampoco lo hay de la filosofía si no expulsa la dolencia del alma." Por lo tanto no es su vana apariencia, si no la dedicación real a filosofar lo que nos beneficia. "No hay que simular filosofar, sino filosofar realmente. Porque no necesitamos aparentar estar sanos, sino estar sanos de verdad."<br />
<br />
Esta concepción del filosofar como una búsqueda del remedio para la salud del alma tiene, en el pensamiento griego, claros precedentes. También para Sócrates era la filosofía una <i>therapeia tes psyches </i>"un cuidado del alma", de modo que esa terapéutica espiritual resultaba ser función del auténtico filósofo en medio de una sociedad enferma de falsos ideales y de creencias irrazonadas. Ahora Epicuro vuelve a insistir en ello con firme énfasis: frente a una sociedad perturbada por la angustia, el temor y la servidumbre, el verdadero filósofo aparece como el psiquiatra que posee un potente fármaco en su razonar y actuar que le libera de la enfermedad colectiva y le conduce a la cordura, a la felicidad junto con la sabiduría.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-RA7UsDY5n8s/UvJbFbBnrAI/AAAAAAAAC-I/5hDU-wnRO9A/s1600/bookjacket.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-RA7UsDY5n8s/UvJbFbBnrAI/AAAAAAAAC-I/5hDU-wnRO9A/s1600/bookjacket.jpg" height="200" width="128" /></a></div>
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-NfB58tYtwiA/UvJbuB50NCI/AAAAAAAAC-Q/eZ2JNo62iIU/s1600/books.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; display: inline !important; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-NfB58tYtwiA/UvJbuB50NCI/AAAAAAAAC-Q/eZ2JNo62iIU/s1600/books.jpg" /></a></div>
Gabriel Almirante Gragerahttp://www.blogger.com/profile/18366571760457901330noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1914707742327795888.post-69919520321601010642013-09-18T12:10:00.001+02:002013-09-18T12:12:19.494+02:00Grande, Eduardo GaleanoEntrevista al escritor uruguayo Eduardo Galeano ofrecida por teleSUR tv. Septiembre 2013<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="344" src="//www.youtube.com/embed/jUd_IMm-tFQ" width="459"></iframe>Mamen Aznar Salattihttp://www.blogger.com/profile/01407633446998697293noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1914707742327795888.post-3502510249135513752013-06-03T19:18:00.000+02:002013-06-03T19:22:16.422+02:00Doctor Glas. El niño que nunca debió nacer<a href="http://2.bp.blogspot.com/-L4CXdrMyCX4/UYFpkbRjUUI/AAAAAAAAB6I/TDwkysjZ6yc/s1600/doctor-glas.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://2.bp.blogspot.com/-L4CXdrMyCX4/UYFpkbRjUUI/AAAAAAAAB6I/TDwkysjZ6yc/s1600/doctor-glas.jpg" width="207" /></a><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;">Otro terrible y brutal pasaje de la novela de </span><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Hjalmar_S%C3%B6derberg#Doktor_Glas" style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;" target="_blank"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Söderberg,</span><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"> </span><i>Doctor Glas</i></a>.<br />
<br />
<div style="text-align: right;">
17 de julio</div>
<div style="text-align: right;">
<br /></div>
Acabo de llegar de vuelta de una visita nocturna. Me ha despertado el timbre del teléfono, he apuntado un nombre y una dirección -era muy cerca-, y he sabido vagamente qué ocurría: un niño se había puesto enfermo, tal vez de difteria, en casa del señor fulano, comerciante. Acuciado por un enjambre de borrachos y de prostitutas que me agarraban por la chaqueta, caminé a toda prisa. Era un cuarto piso, en una calle estrecha. El nombre que me habían dicho por teléfono, y que he leído en la placa de la puerta, me parecía conocido, aunque no lograba recordar de dónde ni de cuándo. Me recibió la esposa, en bata y camisón: era la señora del Djugaardsbrunn, la misma que recordaba de años atrás. "Ah, se trata de aquel hermoso niño", he pensado. me guiaron por un estrecho comedor y por una sala cursi, en aquel momento iluminada por una grasienta lámpara de cocina puesta en un rincón de una mesita, hasta un dormitorio que evidentemente servía para toda la familia. Pero al marido no lo vi, no estaba en casa.<br />
<br />
-Nuestro hijo mayor es el que se ha puesto malo -explicó ella.<br />
<br />
Me señaló una camita. No era el niño hermoso el que yacía en ella. Era otro, un monstruo. Enormes pómulos de simio, cráneo aplastado, ojitos malignos y cretinos. Un idiota: se veía a la primera ojeada.<br />
<br />
De modo que aquello era el primogénito. Era el que ella llevaba bajo su corazón, aquella vez. Aquello era la semilla de la cual, de rodillas, ella me suplicó que la librara; y yo le repliqué oponiéndole el deber. Vida, no te comprendo.<br />
<br />
Y al fin la muerte quería apiadarse de él y de ellos, y sacarlo de la vida en la que nunca hubiera debido entrar. Pero no será así. Nada desean más ardientemente que el verse libres de él, es imposible que piensen de otro modo, pero su corazón cobarde los obliga a llamarme a mí, el médico, para que aleje la buena y compasiva muerte y conserve la vida del aborto. Y yo, el gran cobarde, cumplo con "mi deber", y hago lo mismo que hice entonces.<br />
<br />
Desde luego, no he pensado en todo eso de momento, cuando me encontraba, muy despierto, en una estancia extraña, junto a una cama de enfermo. Ejercía simplemente mi oficio sin pensar nada: me quedé todo el tiempo requerido, hice todo lo que convenía hacer, y luego me marché. En el comedor me encontré con el marido y padre, que llegaba un poco achispado.<br />
<br />
Y el niño-simio vivirá, tal vez muchos años todavía.<br />
<br />
La repugnante cara de bruto me persigue en mi propio despacho, con sus ojitos malignos y cretinos, y leo en ella la historia completa.<br />
<br />
Se le han puesto exactamente los ojos con los que el mundo miraba a su madre, cuando estaba encinta de él. y el mundo la engañó persuadiéndola a mirar con los mismos ojos, ella misma, lo que había hecho.<br />
<br />
Y ahí tenemos el fruto. ¡Qué hermoso fruto!<br />
<br />
El padre brutal que la golpeó, la madre con la cabeza llena de lo que dirían los parientes y conocidos, las sirvientas que la miraban de reojo e intercambiaban risitas gozosas ante una tan palmaria demostración de que "la alta" se rebajaba tanto como cualquiera, tíos y tías con caras yertas a fuerza de indignación majadera y moralidad oligofrénica, el cura que transformó en carrera de velocidad la humillante boda, embarazado con cierta razón al tener que exhortar a los contrayentes a que hicieran lo que tan obviamente estaba ya hecho: todos aportaron lo suyo, todos contribuyeron a lo que siguió. No faltó ni el médico, y el médico fui yo.<br />
<br />
Pude ayudarla cuando, en lo más hondo de la necesidad y la desesperación, se arrastró de rodillas por este despacho. En vez de hacerlo, hablé de mi deber, en el que no creía.<br />
<br />
Pero tampoco podía yo saber ni adivinar...<br />
<br />
Al fin y al cabo, su caso era de los que no ofrecen incertidumbres. Aunque no creía en el "deber" -no creía que fuera la ley supremamente obligatoria por la que pretende hacerse pasar-, no tuve ninguna duda de que lo justo y lo prudente en aquel caso era cumplir con lo que los demás llaman deber. Y lo cumplí sin vacilar.<br />
Vida, no te comprendo.<br />
<br />
"Cuando un niño nace deforme, se le ahoga"<br />
<div style="text-align: right;">
Séneca</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Cada idiota del asilo cuesta más de mantener en un año de lo que gana en un año un obrero joven y sano.</div>
</div>
Mamen Aznar Salattihttp://www.blogger.com/profile/01407633446998697293noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1914707742327795888.post-65427961528630618512013-05-01T21:10:00.001+02:002013-05-19T09:01:57.311+02:00Las píldoras secretas del Doctor Glas<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-L4CXdrMyCX4/UYFpkbRjUUI/AAAAAAAAB6I/TDwkysjZ6yc/s1600/doctor-glas.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://2.bp.blogspot.com/-L4CXdrMyCX4/UYFpkbRjUUI/AAAAAAAAB6I/TDwkysjZ6yc/s1600/doctor-glas.jpg" width="207" /></a></div>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="text-align: justify;">Presento para mis compañer@s de lecturas esta genial novela de </span><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Hjalmar_S%C3%B6derberg#Doktor_Glas" style="text-align: justify;" target="_blank">Söderberg, <i>Doctor Glas</i></a><span style="text-align: justify;">, hasta hace unos días totalmente desconocida para mí. Si os ha pasado lo mismo que a mí, leyendo el fragmento que he seleccionado entenderéis el porqué. La novela tiene forma de diario, lo que la hace más terrible. <a href="http://edicionesalfabia.com/libros/doctor-glas" target="_blank">Ediciones Alfabia</a>.</span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: right;">
<div style="text-align: right;">
<i>10 de julio</i></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ante el escritorio.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Se me ha ocurrido disparar el resorte que abre el cajoncito secreto. Naturalmente sé lo que hay allí: solo una cajita redonda con unas pocas píldoras. No quiero dejarlas en el botiquín, porque cualquier día podría producirse una confusión, y no sería nada bueno. Las hice yo mismo, hace unos años, y contienen un poco de cianuro de potasio. No pensaba precisamente en suicidarme cuando las confeccioné, pero siempre he pensado que un hombre prudente tiene que estar preparado.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Si uno toma un poco de cianuro en un vaso de vino o algo por el estilo, la muerte sucede inmediatamente, el vaso escapa de las manos y cae al suelo, y a nadie le pasa desapercibido que ha sido un suicidio. A veces eso no conviene. Si, por el contrario, uno toma una de mis píldoras y bebe después un vaso de agua, pasan uno o dos minutos hasta que la píldora se disuelve y produce efecto, y hay tiempo para dejar tranquilamente el vaso en la bandeja, sentarse en una butaca cómoda frente a la chimenea, encender un cigarro y abrir el <i><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Aftonbladet" target="_blank">Aftonbladet</a></i>. De pronto, el colapso. El médico diagnostica un ataque cardíaco. Si se hace la autopsia, aparece el veneno, claro. Pero cuando no se presentan sospechas, ni nada especialmente interesante desde el punto de vista médico, nunca se hace la autopsia. Y nadie puede decir que se presentan tales circunstancias cuando alguien tiene un ataque mientras lee el <i><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Aftonbladet" target="_blank">Aftonbladet</a></i> y fuma su cigarro de después de cenar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Me tranquiliza, pues, saber que esas pildoritas revestidas de harina, que parecen perdigones, están ahí en espera del día en que pueda haber necesidad de ellas. En ellas duerme una fuerza, mala y odiosa en sí misma, originariamente enemiga de la humanidad y de todo lo viviente. Pero solo se la soltará cuando sea la única, apasionadamente deseada, liberación de un mal peor.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
¿En qué pensaba yo mayormente, cuando me preparé esas pildoritas? Un suicidio por un infortunio amoroso nunca he sido capaz de concebirlo. Tal vez en la pobreza. La pobreza es temible. De todas las llamadas calamidades externas, la pobreza es la que se mete más adentro. Pero no parece que me ronde de muy cerca; yo mismo me cuento entre los bien situados, y la sociología me colocaría entre los ricos. En lo que más pensaba entonces era en la enfermedad. Una enfermedad larga, incurable, repugnante. Yo que he visto tantas cosas... Cáncer, lupus facial, ceguera, parálisis... Cuántos desgraciados habré visto a los que sin el menor remordimiento habría administrado una de esas píldoras, de no ser porque, en mí como en otras personas decentes, el interés propio y el respeto a la ley han hablado más fuerte que la compasión. Y en cambio, cuánto material humano inútil y desesperadamente estropeado habré contribuido a conservar ejerciendo mi oficio sin ruborizarme siquiera de cobrar por mis servicios.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Pero así es la costumbre. Siempre es prudente seguir la costumbre, y en materias que personalmente no nos afectan muy hondo, tal vez sea lo mejor seguirla. ¿Y por qué iba yo a convertirme en mártir por una opinión que tarde o temprano será la de toda la humanidad civilizada, pero que hoy es todavía criminal?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tiene que llegar, y llegará, el día en que el derecho a morir se considerará mucho más importante e inalienable que el derecho a introducir una papeleta en una urna electoral. Y cuando haya madurado aquel día, todo enfermo incurable —y también todo «criminal»— tendrá derecho a la ayuda del médico, si desea la liberación.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Hay algo hermoso y grandioso en aquello de la copa de veneno que los atenienses dejaron que el médico ofreciera a Sócrates, una vez se hubieron convencido de que la vida de este era peligrosa para el estado. Nuestra época, en el supuesto de que lo juzgara del mismo modo, lo arrastraría a un vil cadalso y haría una carnicería con un hacha.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Buenas noches, poder maligno. Duerme bien en tu caja redonda. Duerme hasta que yo te necesite: en cuanto esté en mi mano, no te despertaré a destiempo. Hoy llueve, pero tal vez mañana brillará el sol. Y hasta que no amanezca el día en que incluso el brillo del sol me parezca apestado y enfermo, no te despertaré para echarme a dormir yo.<br />
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: right;">
11 de julio</div>
<br />
Ante el escritorio, en un día gris de lluvia.<br />
<br />
Acabo de encontrar en un cajoncito una hoja de papel con unas cuantas palabras escritas con mi letra, según era unos años atrás, porque a toda persona le cambia la letra constantemente, con una modificación ínfima cada año, tal vez imperceptible para uno mismo, pero tan inevitable y seguramente como cambian la cara, la actitud, los gestos, el alma.<br />
<br />
Lo escrito es:<br />
<br />
«Nada empequeñece y rebaja tanto a un hombre como la conciencia de no ser amado».<br />
<br />
¿Cuándo escribí esto? ¿Es una reflexión mía, o una cita que apunté? No lo recuerdo.<br />
<br />
A los ambiciosos los comprendo. No tengo más que tomar una butaca en la ópera y escuchar la marcha de la coronación en el Profeta para sentir un cálido, por más que muy fugaz, deseo de reinar sobre la humanidad y de verme coronado en una gran catedral.<br />
<br />
Pero tiene que ser mientras estoy vivo; no me importa que el resto sea silencio. Nunca he comprendido a los que corren en pos de un nombre inmortal. La memoria de la humanidad es injusta e imprecisa, y hemos olvidado a nuestros más antiguos y más grandes bienhechores. ¿Quién inventó el coche? Pascal inventó la carretilla y Fulton la locomotora, pero ¿quién inventó el coche con ruedas? Nadie lo sabe. Como compensación, la historia ha preservado el nombre del cochero del rey Jerjes: Patiramfes, hijo de Otanes. Ese guiaba el coche del Gran Rey. Y en cuanto al payaso que pegó fuego al templo de Diana en Éfeso para que la humanidad no olvidara nunca su nombre, lo cierto es que acertó de lleno y está en las enciclopedias.<br />
Queremos ser amados; a falta de esto, admirados; a falta de esto, temidos; a falta de esto, odiados y despreciados. Queremos suscitar en los demás alguna especie de sentimiento. El alma aborrece el vacío, y quiere tener contactos a cualquier precio.<br />
<div>
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
</div>
Gabriel Almirante Gragerahttp://www.blogger.com/profile/18366571760457901330noreply@blogger.com0